Santa Maaria de Vilademany i Mare de Déu de la Font

La sortida d’aquesta setmana havia de ser a caminar a prop de l’Onyar, ja que darrerament hem fet el Ter, el Fluvià i la Muga, però no ha estat així, ens hem anat enredant entre una ermita, l'altre ermita i un volcà i se’ns ha acabat el temps.

Hem sortit de Banyoles per agafar l’autopista direcció Barcelona, hem sortit a la sortida de l’aeroport i a l’arribar al trencall d’Aiguaviva hem seguit en aquesta direcció. Pel camí hem trobat l’encreuament per anar a Santa Maria de Vilademany, una ermita adossada a una casa que de ben segur era la rectoria. Hem trobat el resident de la casa i ens ha dit que la clau cal demanar-la a Aiguaviva, al poble de les “garrotades” ens ha dit. Hem recordat la carga que hi va haver en aquest petit poble l’1O. Ell ha afegit  “només anaven a pobles petits.”

L’ermita queda molt propera al camp d’aviació Girona-Costa Brava, per tant molt sovint i sobre tot a l’estiu i passen molt propers els avions. Després d’explicar-nos les vicissituds que la situació de la casa els hi comporta ens hem acomiadat de la persona, havent fet unes fotografies de l’indret.

Hem seguit fins a Aiguaviva i evidentment hem visitat la Plaçà de “l’ú d’octubre” on hi ha una placa que explica fil per randa els esdeveniments d’aquella jornada, tot molt emotiu.

Hem continuat cap a Servitja per conèixer la Mare de Déu de les Fonts situada en un paratge ideal, amb una font, molt bonica, adossada a l’església. L’ermita es troba en el Paratge de les Fonts de Salittja on recull l’aigua de la pluja que es filtra des de el volcà de la Crosa en determinats indrets del subsòl i que brolla al costat de l’església.

Mare de Déu de les Fonts

La capella és un temple de factura senzilla de tipus orientada a llevant. És de planta rectangular d'una sola nau amb volta de creueria i absis semicircular ben diferenciat a l'interior. Al mur de migdia té adossada una petita sagristia de planta quadrada. La façana presenta un portal adovellat amb dues finestres quadrangulars, a banda i banda, emmarcades amb pedra i un òcul al capdamunt. Per accedir a l'entrada cal salvar uns esglaons que menen una petita terrassa voltada per un petit mur. Corona l'edifici un campanar de cadireta rematat amb boles de pedra.

El parament està format per reble compost per pedra del país i en els angles trobem carreus escairats de pedra calcària. En un dels murs hi ha un escut de 40 cm amb un relleu que mostra unes tisores i un martell, del qual no se’n coneix el significat.

Hem deixat el paratge de les fonts i la seva ermita, per cert un lloc acollidor per passar-hi el dia ja que està condicionat per fer-hi un picnic. Hem seguit en direcció a Vilobí d’Onyar per tenir informació d’on podíem anar a caminar a prop de l’Onyar, abans però hem trobat Sant Dalmai, petit veïnat envoltat de cases i masies i amb l’església  al capdemunt de la vila, Avui totes les esglésies les hem trobat tancades i per tant haviat hem fet la feina feta.

Hem vist un cartell al peu de l’esglèsia que posava Ermita de Sant Llop, trenta minuts. Hem agafat bastons i amunt, si amunt, perqué va pujant fins el punt més alt del volcà de la Crosa, es ha dir el camí puja pels pendents del volcà. I aquesta ermita està en el punt més alt del volcà  des d’ón es gaudeix de molt bona vista dels pobles de la Selva.

La Capella de Sant Llop

 La petita capella de Sant Llop, prop del poble de Sant Dalmai, es troba dalt del volcà de la Crosa, mig enrunada, envaïda per la boscúria que gairebé l'amaga, i voltada d'un fossat que en dificulta l'accés. Sabem que l'any 1279 era possessió del castell de Brunyola.
És un edifici d'una nau, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada, la qual cosa fa pensar en una datació cap a la fi del segle XII o del segle XIII. L'aparell és força irregular, fet amb pedres i reble. A la fi del segle XIX va servir de torre de telegrafia militar, per això es va sobrealçar l'espadanya amb maons i es va defensar amb el fossat i els talussos. /web. Pobles de catalunya)

Més endavant de l’ermita hi ha com un mirador que se’n diu la Gradera de Can Costa on hi ha un plafó que senyalitza totes les muntanyes que s’albiren des d’aquest indret: Turó de l’home, Les Agudes, El Pedró, Santa Bàrbara, Sant Gregori, Collsacabra, el Far i el Puigsacalm.

Hem deixat el volcà, hem recollit el cotxe hi hem anat fins a Vilobí d’Onyar on a l’ajuntament ens han donat material que treballarem, ara si, per caminar prop de l’Onyar.

Hem aprofitat que ja se’ns havia fet l’hora per dinar i conèixer el restaurant La Ginesta on hem pogut degustar una escudella i carn d’olla molt bona I seguir cap a Banyoles.