Vilobí d'Onyar i Mare de Déu de Serrallonga

La sortida d’aquesta setmana ha estat continuació de l’anterior en que volíem caminar a prop del riu Onyar i no ho vàrem fer.

Aquesta setmana hem anat directament a Vilobí d’Onyar fent el recorregut per l’autopista, hem agafat la sortida per anar a l’aeroport i abans d’arribar-hi prendre direcció Vilobí d’Onyar. Hem aparcat a l’entrada del poble on hi ha un aparcament ben senyalitzat. Hem començat a caminar al costat del riu seguin una fitxa que ens varen donar la setmana passada a l’ajuntament. El camí va al costat del riu, que avui més que un riu sembla una riera, però malgrat això sí que es veu l’alçada on  va arribar, les canyes i els plàstics donen fe d’on va pujar amb motiu del temporal “Gloria”. Ara nomès en queda el testimoni de la brossa.

 El recorregut de la fitxa s’anomena “Itinerari anella verda”, d’uns 3,6 km. de circuit circular, però nosaltres hem seguit al costat del riu i ho hem deixat correr quan portavem 2,5 km., en total hem fet 5 km. de passeig

L’inici del riu Onyar va ser al poble de Brunyola situat a la província de Girona, concretament al nord-est de la comarca de La Selva. Aquest inclou la població de Sant Martí Sapresa i és per aquest motiu, que moltes vegades veurem que el naixement del riu es concreta encara més en Sant Martí Sapresa. El segon poble per on travessa el riu Onyar és Vilobí d'Onyar situat al nord-est de la depressió prelitoral. El riu el travessa de nord-est a sud-est. La població però està situada al terreny planer de la part dreta del mateix riu. Un altre poble que travessa el riu és Riudellots de la Selva situat també a la comarca de La Selva concretament a la conca mitjana del riu Onyar.

Arribats al poble hem anat a conèixer l’església de Sant Esteve on hem pogut entrar i fer unes fotografies.

Interior de Sant Esteve de Viloví d'Onyar

Documentada des de l'any 1064 (Sancti Stephani de Villa Albini), era la capella del castell, al costat del qual es troba emplaçada. Amb el creixement demogràfic del poble, al segle XVIII, es va alçar el temple actual, construït entre 1759 i 1773. D'estil barroc, té una sola nau de planta rectangular, amb capelles laterals i una façana amb coronament corbat mixtilini. La portalada, feta l'any 1772, és d'arc rebaixat, flanquejada per dobles pilastres rectangulars amb capitells jònics i coronada amb un entaulament presidit per la imatge del sant dins una fornícula.

El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra numulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada

La segona part de la sortida era a anar a conèixer l’ermita de la Mare de Deú de Serrallonga que queda entre Vilobí i Brunyola

Hem seguit per la GI-533  que es la carretera de Vilobí a Santa Coloma de Farnés passat Vilobí i passat el  km 16 hem trobat un desviament a l’esquerra que ho anunciava, aquesta vegada ha estat fàcil la troballa.

Mare de Déu de Serrallonga

Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular i coberta de doble vessant a laterals situat al costat mateix del mas Serrallonga. Té una sola nau i una sola capella, un campanar de doble espadanya i a la banda sud de l'absis hi ha adossada la sagristia.

Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària.

Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.

Al costat de l'ermita hi ha el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle XVIII i documentat del segle XIV (1336). Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.

Hem fet unes fotografies de l’ermita i hem seguit per la mateixa pista per la que hi hem arribat, en el nostre mapa hem vist que, aquesta, ens portaria a Brunyola i hem decidit seguir. Aquesta pista ens ha permès veure els camps d’avellaners que es conreen en aquesta població.

Hem seguit cap a Brunyola amb l’esperança de trobar obert el restaurant que hi ha a la plaça i que per dues vegades hem trobat tancat, ara ja en són tres, obrien l’endemà d’aquell dia.

Brunyola té unes torres del castell i una església que val la pena conèixer però que nosaltres ja n’hem parlat en altres sortides.

Finalment ens hem decidit per anar a dinar a Sant Dalmai al restaurant La Crosa, nom del volcà que varem fer la setmana passada.