Sant Pere de Rodes i la Vall de Santa Creu

L’excursió d’avui a estat a Sant Pere de Rodes, la joia del romànic català que des d’una vessant del Cap de Creus contempla la vall de Santa Creu i el poble del Port de la Selva.

Hem sortit en direcció Figueres que l’hem sobrepassat, i hem seguit en direcció a Vilajuïga, des d’aquí hi ha una carretera que en 10 Km. et deixa a l’aparcament del Monestir de Sant Pere.

Abans ens hem aturat un parell de vegades, doncs la vessant de l’Empordà és per  aturar-se. El dia s’anava aclarint, i cada cop més es distingien les muntanyes més conegudes per a nosaltres: El Bassegoda, les Salines, i el Taga, tota la plana riallera de l’Empordà.

Monestir de Sant Pere de Rodes

Hem visitat un dolmen que es diu de les Vinyes Mortes, segurament en record de totes les que hi havia, més tard hem llegit que hi ha 30.000 quilometres de marges de pedra seca i camins a aquells indrets.

També hem anat a un mirador que es troba al costat d’un mas molt enrunat que es diu “Mas Ventós”, en aquest espai hi ha tot de taules i seients, amb la possibilitat de fer foc per a poder cuinar, és un espai de reintroducció de la tortuga mediterrània, segons ens diuen els plafons d’aquest lloc; té una vista, la qual val la pena d’aturar-se i gaudir-ne.

El cotxe l’hem deixat a l’aparcament, aleshores hem seguit a peu fins a St. Pere per un camí molt ben arreglat, on  podíem gaudir d’una vista al mar i les cales més properes al Port de La Selva.

la Cripta que queda sota l’absidiola de la nau

El Monestir ha estat reconstruït en part, doncs nosaltres el recordàvem en ruïnes. Avui s’alça majestuós i esplendorós en un paratge incomparable.

  L’església impacte, la cripta està molt ben conservada i s’endevina que queda a sota l’absidiola de la nau. Hem vist les diferents dependències que s’endevinen prou bé, el claustre antic i el més tardà, aquest del segle XII.

Per l’hora que era hem vist que podíem veure un audiovisual que durava 20 minuts, hem anat a veure’l i ens agradat molt, és una petita historia de l’evolució i construcció de les diferents etapes de construcció de l’edifici, al sortir hem pujat a un primer pis del campanar, que et porta a un restaurant que té una vista magnífica de la costa.

Amb tranquil·litat hem visitat les dependències del que es pot considerar oficina del Parc natural del Cap de Creus on hem obtingut informació per  fer recorreguts a peu o en BTT pel parc.

Hem retornat al cotxe i molt a prop de l’aparcament hi ha un antic poblat que es deia Santa Creu de Rodes, del qual avui tan sols queda les ruïnes i la magnífica església pre-romànica, coneguda també com a ermita de Santa Elena

Hem recollit el cotxe i hem tornat per la carretera de Vilajuïga, l’interès era anar a dinar a Palau Saverdera,  i mentre baixàvem un estol de perdius s’ens ha creuat a la carretera poc a poc igual com les gallines, mai havíem vist tantes perdius i menys de tant a prop. Arribats a Palau Saverdera, hem buscat aquell restaurant que recordàvem haver-hi estat amb els Oliver fa anys, no l’hem trobat, hi ha un restaurant que es diu “Rhodes” que si que hi havíem estat amb la Montserrat i en Miquel, també fa molt temps, però només obre els vespres. Vist l’èxit hem entrat a una botiga de queviures, ho hem preguntat i ens han indicat les Llosses que estava allà davant i tenien obert, però no passarà a l’historia per a res, 

Hem seguit amb el cotxe fins a Sta. Margarida on hem aparcat i hem fet el passeig fins a dins a Roses, hem pres cafè i hem gaudit de la tranquil·litat d’aquesta època, és una delícia de debò. Hi havia molts francesos. És una bona època per visitar aquestes poblacions tan massificades a l’estiu,  ara està net i com que feia una tarda assolellada donava gust fer un passeig.. Hem tornat per Figueres, Crespià, Esponellà, i Banyoles.