Petjades de Caterina Albert a l'Escala

Aquest dimarts hem anat a l’Escala a fer la descoberta del Barri Vell, seguint les edificacions històriques de la vila.

Hem sortit com de costum i hem agafat la carretera de Vilamarí que feia temps que no hi circulàvem, de fet per anar –hi sembla la més adient.A l’Escala hem deixat el cotxe a l’aparcament de la platja, davant de la casa de la punxa. 

Hem començat l’itinerari d’acord amb un enfilall de llocs que recomanava el fulletó de Rutes Històriques.

Casa de la Vila, com a edifici no aporta res de nou, sembla que d’inici havia sigut hospital de pobres i escola, ara està tot reconstruït, a la planta baixa hem demanat un mapa de la vila que ens feia falta, i ens han dirigit a l’Oficina de Turisme.

Hem visitat l’església Parroquial de Sant Pere :

El 1680 la comtessa d’Empúries cedeix un solar per a construir una església als veïns de l’Escala quan ja formen un barri de 80 habitants. L’any 1700 un

llamp destrueix la primitiva església i comença l’edificació de l’actual, en estil gòtic popular i façana renaixentista amb decoració barroca i dedicada a Sant Pere i Santa Màxima.

A continuació i pel carrer Enric Serra, hem trobat la casa pairal de l’escriptora Caterina Albert, aquella casa on explica que a l’habitació que ella tenia, li va proporcionar els millors moments de la seva vida, també hem vist el pati on a una de les parets hi va poder dibuixar.

Dona amb nen

A la Plaça de les escoles hem recollit més informació, ens han donat la Web per a poder conèixer quan es fa la festa de la sal, ja que la de l’anxova és el primer diumenge d’octubre.

Més tard hem anat a veure la Casa Maranges, construïda el 1831; és una

Casa Pairal fortificada. No en va fou un militar liberal que va dirigir la resistència contra els carlins.

La casa de la Punxa (1919) va ser un edifici com d’altres dedicats a indústries derivades de la pesca: salador d’anxoves, barrilers, tavernes de pescadors, magatzems de sal, aquest havia sigut fàbrica de gel.

El nom de “Clos del Pastor” es una clara referència al personatge del pastor de Solitud, a l’interior, sota una espessa vegetació de baladres, evònims i xiprers hi ha diverses escultures: una reproducció en bronze de l’obra “l’Espinari” del escultor Josep llimona i un bust de marbre del poeta grec Homer. Al centre un petit estany rectangular de mosaic de pedra amb els angles arrodonits en forma d’arc. remarca una font sobre una pica de marbre i tecleges blaves amb la inscripció LAURUS VICTOR CATALÀ.

La Casa de les Punxes

Finalment hem visitat  per fora el Cementiri Marí, una joia d’arquitectura popular d’estil neoclàssic amb els característics nínxols rematats amb timpans i emblanquinats de calç. Consta d’un atri d’entrada , un segon recinte amb gran densitat de nínxols i un tercer

amb quatre panteons. La capella és el panteó de la família Maranges. Hi ha les tombes de diversos escalencs il·lustres, entre d’altres , l’escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. 

A l’acaba hem anat a buscar el cotxe per anar a Cinclaus que queda a l’entrada de l’Escala. Cinclaus és un indret carregat

d’història, documentat per primera vegada l’any 958 amb el nom de Centum claves quan el compte Gausfred d’Empúries reconeix les propietats del latifundista Riculf. Està format per un interessant conjunt arquitectònic sobre un lloc de poblament romà format per cinc masies situades a l’entorn d’una petita església i les restes de l’antic castell dels segles XIV-XV.

Cinclaus està molt vinculat a Caterina Albert a través de la seva mare Dolors Paradís i Farrés que l’any 1918 va restaurar l’ermita i va instaurar l’aplec de Santa Reparada, celebrat el tercer diumenge de setembre. Els Goigs de Santa Reparada s’atribueixen a Caterina Albert.

El Clos del Pastor

L’any 1922 Caterina Albert, en la seva faceta de recuperació de la cultura popular, hi va organitzar una ballada de contrapàs llarg per part de vellets de Viladamat i altres pobles de la rodalia.

Alguns dels textos d’aquesta sortida  els hem recollit del llibre “Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català”, de Lourdes Boix i Jordi Boix.

A la sortida hem anat en direcció a l’Armentera per dinar a cala Gemma , però els dimarts és tancat, hem seguit cap a Viladamat i allà ens han dit aneu a Cala Cristina que esta obert. Molt ben servits i molt correcte.

En acabar ja retornàrem directament cap a Banyoles.