Sant Miquel, Sant Tomas i Sant Cebrià de Fluvià

Aquest dimarts hem optat per a conèixer els pobles del Baix Fluvià. No són lluny de Banyoles i fent diferents sortides dels dimarts, els anàvem deixant per altres ocasions. Avui els hem anat a conèixer, hem anat fins a Bàscara, Sant Mori, i molt aviat hem arribat a St. Miquel de Fluvià. Teníem una fitxa de les rutes del Palau Robert, on explica millor que nosaltres les visites realitzades:

Sant Miquel de Fluvià:

Campanar de Sant Miquel

“El monestir benedictí de St. Miquel va néixer com una dependència del de St. Miquel de Cuixà, al comptat d’Empúries, l’any 1045. L’església de St. Miquel presenta planta basilical, tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per a tres absis semicirculars. La volta de la nau central era de canó com la del creuer.

A l’exterior de la capçalera presenta una decoració llombarda d’arcuacions entre les lesenes. Al mur exterior de l’absis s’hi poden observar arcuacions que arrenquen d’una petita mènsula en la que hi ha diversos caps esculpits. El campanar del S. XII presenta una decoració llombarda, s’aixeca en la part nord del creuer i és de planta quadrada amb gran basament que sosté tres pisos d’obertures”.

Sortint de Sant Miquel hem seguit direcció a Torroella de Fluvià , on hem anat a conèixer St. Tomàs de Fluvià.

Sant Tomàs de Fluvià:

“Aquesta església fou un antic Priorat de canonges Agustinians . Possiblement bastida sobre edificis d’època anterior, l’església és romànica de finals del S. XI, principis del S. XII. Té una nau amb transsepte i capçalera formada per tres absis semicirculars. És curiós observar les irregularitats de la seva planta. A la façana de Ponent hi ha la porta d’arc adovellat, un ull de bou i al cim una petita espadanya”.

Al sortir hem refet el recorregut i hem anat fins a Torruella de Fluvià on hem visitat l’església de St. Cebrià que es troba al barri vell de la vila.

Sant Cebrià de Torruella de Fluvià:

“És un edifici d’una nau amb absis semicircular; a la façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs en degradació, llindar i timpà. És un portal característic del romànic avançat dels segles XII-XIII,  però cal remarcar que els seus arcs no són de mig punt sinó que són ultrapassats; aquesta forma més que arcaïtzant cal contemplar-la com una estratègia decorativa. La seva decoració en relleu és molt esquemàtica. Els batents de la porta de fusta conserven els ferros forjats de tradició romànica”.

Malgrat la importància de les esglésies, vàrem sortir decebuts dels pobles visitats degut a què tots ells manifesten una certa deixadesa, són entre agrícoles i residencials i aquesta barreja, fa que cap d’ells tingui una gracia especial, perquè els patis i eixides de les cases són poc endreçats, nosaltres ens pensàvem que serien més bonics.

Sana Eugenia de Saus

A l’acabat vàrem visitar Saldet, una església romànica situada al Llogarret proper a l’Armentera, sortint hem visitat el poble de Saus, que ens ha sorprès gratament, és una vila que queda entre Ventalló i Camallera, on hi ha un castell i algunes cases de pedra que devien ser d’algun noble de l’època, els carrers són nets i tot plegat té gràcia i un cert equilibri urbanístic. Ha sigut una agradable sorpresa i una bona descoberta.

Ja de retorn hem passat per Sant Mori on hi ha un castell majestuós i que ja es veu un poble senyorial, està molt ben arreglat i s’estan rehabilitant diverses cases cases.

A l’acabar ja hem decidit tornar a casa , tants pobles, tantes esglésies, tants castells no és fàcil recordar  què hem vist  i a on.

Ens hem decidit que el dinar fos proper a Banyoles i hem triat un lloc a Mas Xencar un polígon industrial proper a la capital del Pla de l’Estany, és un restaurant de polígon que coneixia la Carme, un menú a bon preu, bé, correcte, ben servit amb cafè i cap al Passeig de la Draga..