Passejant pels Aiguamolls de l'Empordà
Aquest dimarts hem anat als aiguamolls de
l’Empordà, entre la desembocadura de la
Muga i el Fluvià i entre els pobles de Castelló d’Empúries i
St. Pere Pescador.
Després de l’experiència del darrer dimarts
ens seduïa un itinerari pla i més que aquest és difícil, sembla molt a la
nostra volta a l’estany.
Hi hem anat per Bàscara, Nacional II i
direcció Roses, a Castelló d’Empúries i en una rotonda ja està anunciat, hem
anat al Cortalet que és l’edifici del centre d’informació. Tot està molt ben
indicat, hi ha un aparcament i en el Centre d’Informació et faciliten material
per a fer una excursió, tenen molts plafons explicant la flora i fauna del
parc, així com el tipus de vegetació.
El folleto del Parc Natural ens diu:
El Patrimoni històric
Els aiguamolls de l’Empordà ocupaven
antigament gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. El massís
del Montgrí estava aïllat per les aigües i quan els grecs s’hi van establir, ho
van fer en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter,
on posteriorment van fundar Empúries. L’extensa àrea marjelenca va anar
desapareixent a causa, sobretot, de l’expansió agrícola. L’extens estany de
Castelló, amb les seves tres illes, els estanys de Siurana, Vilamacolum,
Riumors, Bellcaire, Ullastret i Pals ja formen part de l’historia.
La construcció d’equipaments turístics va
ser un nou factor de degradació. Extenses àrees van desaparèixer i es van
convertir en urbanitzacions. Això hauria continuat si no fos que l’any 1976 es
va iniciar una campanya amb el lema “Els últims aiguamolls de l’Empordà, en
perill”, que buscava la conscienciació de la població pel que fa a la
importància dels estanys i al seu valor com a reserva natural.
Va ser el 1983 quan es va aconseguir que el
Parlament de Catalunya aprovés la
Llei de declaració de paratges naturals d’interès nacional i
reserves integrals dels Aiguamolls de l’Empordà, posteriorment reclassificat
com a parc natural.
El Parc Natural comprèn només els estanys
de l’Alt Empordà; els del Baix Empordà estan inclosos al Pla d’Espais d’Interès
Nacional (PEIN).
El Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà té una superfície aproximada de 4.730 h. de les quals unes 825 són
reserva natural integral estrictament protegida.
|
Hem arribat a l’Observatori Senillosa, un
mirador molt alt construït aprofitant unes antigues sitges per emmagatzemar
arròs. des de dalt hi ha una panoràmica circular que ens ha permès observar el
conjunt dels aiguamolls, la plana empordanesa, el mar, l’Albera...etc.
Hem refet el camí, doncs per a fer aquest
mirador deixes l’itinerari i hem seguit fins a la platja. No es pot fer tota la
volta de l’itinerari doncs del primer d’abril al 15 de juny, la platja està
tancada perquè hi ha ocells nidificant i no es pot fer la volta sencera de 9
quilòmetres, per tant cal tornar a refer el camí.
Hem arribat a l’àrea de pic-nic on molts
francesos estaven dinant, també hem vist moltes escoles. Hem preguntat a
recepció on dinar i ens han aconsellat a Ca l’Anton, o Can Canet a Castelló
d’Empúries.
 |
| Safareig a Sant Martí d'Empúries |
Cap a la ciutat Comtal, tot seguit hem vist
“Ca l’Anton”, que ja hi hem estat per tan hem optat per “Can Canet” al centre
del poble, situat a la Plaça.
del Joc de la Pilota ,
molt a prop de l’Ajuntament. Abans però hem visitat un safareig públic molt ben
conservat i que s’ha rehabilitat últimament, val la pena una visita.
Una sopa de verdures, una amanida i un arròs
de segon pels dos, molt bo, molta quantitat i ben servits, (ja que hem pujat a
una sitge on es guardava l’arròs l’hem volgut provar).
Hem fet una volta per Castelló tot anant a
buscar el cotxe que havíem deixat a les afores de la vila.
A l’hora de sempre sobre les cinc arribàvem a
Banyoles.
posted by arseni-carme | 3:40 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home