De Cala Estreta a Cap Roig

Aquest dimarts ens hem decidit per fer la segona part de l' excursió de Palamós al cap Roig que vàrem deixar pendent l'any passat quan vàrem fer la sortida a La Fosca, S' Alguer, Platja del Castell fins a cala Corbs i Cala Canyers, indret on vàrem acabar la sortida de la primera vegada..

Hem deixat el cotxe a una esplanada de davant les cales esmentades darrerament, i des d'aquest lloc comença la caminada, hem continuat sentint les mateixes sensacions de l'any passat, uns indrets idíl·lics, solitaris, és excepcional aquesta època de l'any, el mar gronxant-se sobre la sorra, les roques aguantant les seves carícies, el sol vestint de mil colors les pedres arrodonides de la platja.

El camí ha anat baixant fins a arribar a Cala Estreta, un indret prodigiós, un espai que et captiva, una platja espectacular, hi ha una petita barraca de mitja volta que possiblement a l'estiu hi ha força enrenou. Davant les illes Formigues amb el petit far, hem fet una pausa, unes fotografies, i hem seguit.

El camí ara puja unes roques, ara camines per la sorra, ara s'enfila una mica més però sempre tens clar cap on cal seguir, hem fet la platja de la Roca Bona, les illes del Cap de Planes, la Cala del Crit i des d' aquí s' enfila el camí, amunt, amunt fins el Puig Morera amb 139 m. de desnivell amb unes bones rampes, un cop dalt, hem seguit ja que malgrat estàvem sobre el Cap Roig volíem veure fins on anava el camí, així hem seguit fins davant de l'indret del jardí botànic, que depenia de Caixa de Girona.

Hem recordat on érem, doncs coneixíem l'indret i hem decidit tomar cap al cotxe, però passant per l'interior o sigui sense baixar a mar. Ens hem liat, doncs hem anat per el GR-92 que ens ha portal fins les roques de l'Ase, un indret amb un mirador excel·lent, però ens hem adonat que la platja quedava lluny i el nostre cotxe l'havíem deixat molt a prop. No hem vist més les senyals del GR, hem anat baixant per un corriol amb forta pendent fins a trobar la pista de terra on havíem de trobar el cotxe, errada anem cap a la dreta, quan el cotxe era en sentit contrari, un quart a la dreta i vint minuts a l' esquerra. No hi havia cap punt de reférencia a la pista que ens recordés que l’havíem fet abans.

Era l'hora de dinar i hem decidit tornar al cotxe per a veure on hi havia l'error, un cop ens hem situat hem vist que Calella ens quedava més a prop, i l'hora que era, era millor buscar lloc. L'hem trobat davant de Port Bo, un lloc nou que es diu Pepa Caneja. Sembla que han agafat un nom molt conegut a Palamós, el local esta molt ben decorat

Ens han acollit molt bé, un noi jove molt trempat i una noia jove a la cuina i vinga, anem-hi, arremangats a fer feina, érem unes 10/12 taules, però en passaven molta via. Unes tovalles divertides amb lletres d'havaneres, amb algun epitafi com “Qui Bonus vinus xupabit, ipsofacto se alegrabit”. O bé “Tablae et camastro...ipsofacto”-

El menjar correcte; una sopa, una amanida russa ben feta, botifarres i unes cerveses fresques.

Una passejada per la nostra Calella i hem tornat a Banyoles.