Esglesies de Vilanant, Navata i Sant Celdoni de Romanya d'Empordà

La sortida d’aquest dimarts ha consistit en visitar un enfilall d’esglésies i ermites de l’Alt Empordà.

Un dimarts amb anunci de pluges i plovent de bon matí no ens ha quedat més remei que executar el pla B que consisteix en poder anar a llocs on es pugui arribar en cotxe.

Així  hem anat a veure Santa Maria de Vilanant, Sant Esteve d’Avinyonet de Puigventós, Sant Martí de Taravaus, Sant Pere de Navata, Sant Esteve de Canelles, Sant Martí de Pontós i San Medir i Sant Celdoni de Romanyà d’Empordà. 

Aquests llocs els hem conegut  per primera vegada avui, són poblacions que en alguns casos hi havíem passat pel costat però sense entrar a conèixer la vila, si exemptuem el poble de Navata. Els hem conegut i visitat amb el paraigua obert cosa que fa que no en gaudeixis de la mateixa manera. El que és cert que ben a prop d Banyoles tenim una colla de pobles amb molta història, amb masies, masos i monuments religiosos esplèndids.

Per no fer una explicació del rosari d’ermites en aquesta crònica hem escollit aquelles de les que hem trobat informació en el “Romànic Català” i que coincideix que són les esglésies amb més identitat de les que hem vist.

Santa Maria de Vilanant

La primera notícia de l’església és de 1018, quan s’esmenta en un judici davant Bernat Tallaferro. Durant els ss. XIII i XIV, els Senyors de Cervià, Soler i Escales van posseir diverses parts del delme de la parròquia de Santa Maria.

L’Edifici:

És una església d’origen altmedieval, però els arrebossats i les transformacions, fetes ja en època molt antiga, n’havien dificultat la identificació. Les diverses prospeccions i neteges fetes a l’edifici permeten datar-la en el tercer quart del s. X. Dels tres absis que coronaven les tres naus de l’església només es conserva el central, de planta rectangular. Els absis laterals eren de planta semicircular, molt ultrapassada: del nord sols resten vestigis a la base del campanar actual, i del sud, destruït en construir la sagristia, es va descobrir l’arc triomfal, cosa que ha fet visible el conjunt de la capçalera.

Les tres finestres d’una sola esqueixada que s’obren al mur sud són altes i estretes. La porta principal, molt modificada i amagada per un arrebossat modern, se situa a la façana oest.

Sant Pere de Navata

Hi ha informació de l’església des de l’any 1019, quan passa a mans de la canònica de la seu de Girona. En documents posteriors apareix relacionada amb el castell i els senyors de Navata, que el 1226 van esdevenir senyors de Peralada i feudataris del vescomte de Rocaberti. L’any 1636, en iniciar-se la construcció d’una nova església, l’antiga va perdre les funcions de parroquial.

L’Edifici:

Església del segle XII d’una sola nau, capçada a l’est per un absis de planta semicircular. Una volta una mica apuntada cobreix la nau; l’absis té una volta ametllada i s’uneix a la nau amb un doble plec en gradació. Un cavet assenyala el nivell d’arrencada de les voltes i també extradossa els arcs interns de les finestres. Al mur nord s’observen, des de l’interior, tres arcades de mig punt tapiades, elements que indiquen o bé l’existència d’una nau més antiga que va desaparèixer o bé el projecte de construir-ne una segona que mai no es va dur a terme.

A la façana sud hi ha tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt. Al centre del frontis s’obre una finestra de doble esqueixada i dos arcs de mig punt en gradació; al damunt s’alça un campanar de cadireta que és modern o molt reformat.

L’element més important de l’església és la porta d’entrada que s’obre al frontis. Consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació, llinda, timpà i quatre columnes. Té el timpà decorat amb un Agnus Dei esculpit. Els batents mantenen una interessant ferramenta, amb un forrellat força original que mostra el cap d’una serp.

Sant Medir i Sant Celdoni de Romanyà d’Empordà   

Des del s. IX tenim notícies de la villa Romaniano, al comtat de Besalú, i de la seva església. Al s. XI el lloc formava part del dominis dels monjos de Sant Pere de Camprodon, i n’era senyor l’abat del monestir. El 1193, el rei Alfons atorgà a l’abat el privilegi de fortificar i armar-se fet confirmat pel rei Jaume el 1218. Al primitiu culte a sant Medir s’hi va afegir, ja en època molt llunyana, el de sant Celdoni. L’edifici ha estat restaurat al final del segle XX.

L’Edifici:

Església datada del final del s. XII o ja dins del s. XIII, que consta d’una sola nau capçada a l’est per un absis de planta semicircular gairebé tan ample com la nau. Una volta ametllada cobreix l’absis, que s’obre a la nau mitjançant un doble plec apuntat: la volta apuntada de la nau es troba força malmesa. Els murs laterals de la nau i els de l’absis són coronats per una cornisa, que també ressegueix la finestra absidal formant una arquivolta. Aquesta finestra, de doble esqueixada, és formada, en els dos vessants, per dos arcs de mig punt adovellats en gradació. Dues finestres de doble esqueixada s’obren al mur sud; la que es troba cap a l’est presenta una petita decoració amb boles o semiesferes en relleu en els muntants, aixamfranats. La façana oest correspon en la seva totalitat a una reconstrucció, probablement del s. XVII.

Hem deixat Romanyà  d’Empordà, hem seguit cap a Bàscara on ja hem decidit tornar a Banyoles, fent una parada per dinar el restaurant Les Heures al Pla de Martís. Un d’aquells restaurants que hem vist anunciat tantes vegades a peu de carretera i que avui l’hem anat a conèixer.