Palau-Sator,Sant Julià de Boada i Fontclara

Aquest dimarts hem seguit descobrint espais del Baix Empordà, avui hem anat a trepitjar, Fontclara, Palau-Sator i Sant Júlia de Boada. El nostre interès era anar a conèixer cadascuna de les església romàniques que hi ha en aquests llocs.

Hi hem anat per Girona, Celrà, Bordils Parlava, Gualba i fens a Fontclara, on hi hem

deixat el cotxe ja que per veure l’església d’aquest veïnat ens calia demanar la clau al restaurant de Can Pepó i per tant ja podíem aprofitar per visitar l’església i al migdia poder-hi dinar.

Hem deixat Fontclara i hem sortit en direcció a Palau-Sator. Cal fer el recorregut per pista asfaltada ja que no en coneixem sender ni corriol, ja que es tracta d’un terreny d'a·luvions i això fa que tot siguin pista asfaltades o de terra. No hi ha bosc, tot es conreus o explotacions d’arbres fruiters, sobre tot poma i préssec.

Arribats a Palau –Sator hem entrat a la vila per el portal gòtic o sigui per sota la Torre anomenada de les hores. Hem fet una volta pel poble on hem pogut veure que el seu recorregut correspon al que havia sigut en el seu moment la muralla. Seguint el carrer principal hem tornat a arribar a la Torre d’entrada a la vila.

Palau-Sator

La vila de Palau-Sator és un conjunt històric declarat bé cultural d’interès nacional. Conserva un recinte emmurallat típicament medieval. al centre del nucli hi ha la torre de l’homenatge que formava part del castell palau al voltant del qual es va edificar el poble. Tancant el nucli antic hi ha una segona muralla de la qual es conserven fragments, un dels portal d’entrada i totes les torres de defensa.

La torre de les hores és un monument d’interès nacional, fou edificada al s. XIV en un dels portal que dóna accés a l’interior del nucli antic. S’anomena d’aquesta manera perquè històricament ha allotjat els rellotges de la vila, i conserva encara l’antic rellotge de sol sota el modern rellotge mecànic de 1936, La torres esta culminada per un campanar en forma de cadireta.

Hem anat a veure el pou que hi ha a extramurs i l’església de Sant Pere de Palau-Sator que havia estat la capella de l’antic castell. El sol ja queia sense compassió i tot buscant l’ombra hem fet unes fotografies ja que no hem pogut entrar a l’interior. Pel que hem llegit sembla que va ser molt reformada en el segle XVI.

Hem sortit de la vila en direcció a Júlia de Boada son aprox. 3 km. que hem fet sota el sol, aprofitant a vegades l’ombra d’alguna figuera. Hem arribat a l’església de Sant Júlia de Boada i tancada . En aquest cas a sigut deixadesa nostre doncs havent demanat a l’ajuntament per la clau de Fontclara també hauríem pogut demanar la d’aquesta església. que pel que hem vist val molt la pensa. Ens hem arribat a la Casa que hi ha a davant per davant de l’ermita per si tenien la clau, ens ha dit, amb no gaire amabilitat, a Palau.!!

Sant Júlia de Boada és un agregat de masies edificades entorn d’una església datada a finals del segle IX. Aquest edifici religiós està dedicat a Sant Júlia i és un dels exemples d’arquitectura preromànica  més notables del Baix Empordà. És d’una sola nau i cal destacar els arcs de ferradura que es troben a l’entrada i al centre de l’església. És també un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Sant Feliu de Boada

Hem deixat Sant Júlia i per una pista de terra que va vorejant camps fruiters i de conreu, hem arribat a Fontclara davant del restaurant de Can Pepó i també de la RCP de cala Paquita que son els pares, i els restaurant dels pares i del fill. Ens han deixat la clau hi hem anat a veure l’església sota l’advocació de Sant Pau.

Sant Pau de Fontclara

Antic monestir documentat des de l’any 889, quan el seu abat va aconseguir un precepte d’immunitat i confirmació de bens del rei Odó. Probablement a causa de la restauració de la dinastia carolíngia, el monestir va perdre la independència i passà a dependre del monestir occità de Santa Maria de la Grassa, tal com es desprèn de la confirmació a aquest que va fer Carles el Simple l’any 908. Segons sembla , més tard una bona part del seu patrimoni va passar a l’abadia, també occitana de Sant Benet de Castres, desprès d’haver-ho posseït Santa Maria de la Grassa.

Durant els segles XVI i XVII l’església fou reformada i s’hi van afegir capelles laterals. A mitjan s. XIX es conservaven, al costat de l’església uns grans sarcòfags de pedra, actualment desapareguts, que formaven part de la necròpolis de Fontclara.

L’edifici:

Construcció del segle XI d’una sola nau, coberta per una volta apuntada seguida, que es posterior, i absis semicircular. L’absis presenta l’originalitat, dins el romànic català, de tenir quatre bandes llombardes, entre les quals se situen tres finestres de doble esqueixada, però sense arcuacions cegues. La portalada, barroca, té al llinda la data de 1639 i un frontó amb un baix relleu que

Sant Pau de Fontclara

representa Sant Pau. Corona aquesta façana un campanar, també posterior, de cadireta de dos ulls.

L’església conserva in situ una interessant decoració al fresc situada a l’arc triomfal i a l’absis. Les pintures de tonalitats ocres, vermelloses i blaves, són precedides per la imatge de la Maiestas Domini, dins d’una màndorla  o aurèola mística feta a base de cercles concèntrics.

Un cop feta la visita hem tornat la clau i ens hem anat a dinar al restaurant, la seva construcció s’ha portat a cap aprofitant l’antic paller de la casa que avui és una RCP, l’han convertit amb un gran espai, amb molta llum amb un petit jardí amb cascada d’aigua, li han donat un tractament modern en tots els aspectes, exteriors i interiors, teulada de fusta, molt vidre i en l’interior decorat amb molt de gust.

El noi ens ha dit el camp no dona i cal buscar nous camins, ell ha triat aquest. Fan un menú que esta molt bé, dos plats, més l’amida d’entrant com es costum, pa, vi,  postres i cafè. Tot molt bé