Sant Andreu de Pedrinyà,, Mas Savall i La Pera

 Avui hem anat a conèixer un tros més del Baix Empordà, hem fet el circuit Pedrinyà, La Pera, Púbol i Pedrinyà.

Hi hem anat per Girona, Celrà, Bordils Sant Martí Vell, Madremanya i Pedrinyà.

Actualment Pedrinyà és un veïnat amb poc més de 20 habitants i pertany al municipi de La Pera, dins del veïnat s’hi troba l’església de San Andreu de Pedrinyà que en el seu temps havia tingut la categoria de Parròquia amb sacerdot propi que també tenia cura de l’església de Santa Victòria de Millàs.

Hem deixat el cotxe en una ombra, a la mateixa entrada del veïnat i hem anat a fer la descoberta de l’ermita, L’edifici és un bon exemple del romànic del segle XI, restaurada l’any 1975, especialment a l’interior que era arrebossat.

El seu aspecte és harmoniós amb un entorn  molt agraït. Ben segur que els veïns en tenen cura doncs esta tot net i polit, amb l’herba tallada i amb flors tot amb molt de gust, auster, però molt arreglat.

La porta era oberta i hem pogut entrar i donar la llum, esta molt ben rehabilitada , hem vist l’espai que ocupaven unes pintures romàniques que ara es troben al Museu Diocesà de Girona i el treball de repicar tota la pedra.

Sant Andreu

Església del segle XI que consta d’una sola nau i absis semicircular. La nau tenia una volta de canó, que només es conserva al sector est, ja que l’altra part es va haver de refer i s’hi construí una volta apuntada. L’absis, cobert amb una volta de quart d’esfera, té al centre una finestra de doble esqueixada, com les altres tres, que es conserven als murs nord i sud. L’ornamentació exterior de l’absis consisteix en un fris d’arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre lesenes.

La façana principal, al costa oest, és la part més modificada del conjunt. De la construcció romànica, sols en queda la finestra d’esqueixada única, ja que el campanar de cadireta, la porta allindada i el pòrtic adossat van ser afegits posteriorment.

L’interior de l’absis era decorat amb unes notables pintures murals de gran qualitat, les més ben conservades del Baix Empordà, arrencades l’any 1935 i guardades al Museu d’Art de Girona. Datables entre els ss. XII i XIII tenen un cert parentiu amb les del cicle de Cardona. De colors vermellosos, blau, verd i ocre, representen el pantocràtor encerclat per una màndorla i envoltat pel tetramorf. Les escenes que figuren a la part inferior mostren episodis de la vida de Jesús, com l’Anunciació, la Visitació i la Nativitat, i a l’altre costat de la finestra absidal, l’anunci als pastors.

Hem deixat Sant Andreu i el seu veïnat i per la mateixa carretera que havíem arribat, hem seguit, ara a peu en direcció a La Pera, ja feia calor i caminar per l’asfalt sens ha fet dur. Per sort el poble queda a uns 20 minuts. Abans d’entrar al poble hem anat a veure el Mas Savall, casa pairal del General carlí Francesc Savall.

Es una masia dels segles XVII – XVIII amb la façana orientada a llevant amb arcades i voltes de mig punt que sostenen una terrassa. Hem vist una grossa placa que fa esment del personatge que hi va néixer, i que va ser nomenat baró de Vidrà i marquès d’Alpens.

Hem deixat Mas Savall i hem anat a fer una volta per La Pera, era  migdia i a tot arreu hi feia molta calor, hem vist l’església una plaça que hi ha al darrera i hem sortit cap a Púbol que queda a uns quinze minuts.

Campanar de Pera

Des de lluny ja és veu el castell de la Gala – Dali, l’església i les cases al seu voltant. El primer que hem fet a estat seure en una bonica plaça a l’entrada mateix de la vila on s’hi troba un monument a la figura de Francesc d’Assís Casademont, un pintor reconegut nascut a Barcelona d’ascendents figuerencs i que es feia dir Casademont le vieux.

El segon que hem fet és anar a un indret que anomenant “La terrasseta” a prendre una beguda, oh que bé!  un racó molt fresc a l’ombra d’un un arbre gran amb un entorn molt agradable i una noia la Carme molt gentil.

Ens han aconsellat per tornar a Pedrinyà i seguint els seus consells hem arribat allà on teníem el cotxe. No hem caminat molt però hem fet un circuit que ens ha plagut molt.

Hem recuperat el cotxe i hem tornat cap a Sant Martí Vell per prendre la carretera en  direcció La Costa i Celrà. En el terme de Juià s’hi troba el restaurant “Can Vidal” un lloc que ja coneixíem i que de ben segur en devíem quedar contents doncs sens acudit  com una possibilitat de repetir. Continuen fent un menú que està molt bé de preu.

Sortint ja hem fet camí cap a Banyoles.