Tres ermites, tres comarques

Aquest dimarts hem anat a conèixer un enfilall d’ermites en les tres comarques que

envolten Banyoles, Pla de l’Estany, Alt Empordà i Garrotxa.

En primer lloc hem anat a trobar la N-260 a Besalú i començat per visitar Sant Martí de Dosquers en el veïnat del mateix nom a tocar del que queda del castell de Dosquers, pertany al municipi de Maià de Montcal en la comarca de la Garrotxa.

Església de Sant Martí de Dosquers
Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal i al mig de la qual es filtra la llum.

Sant Martí de Dosquers

Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada amb un absis semicircular. Aquest té un fris de ménsules, que indica a quina alçada estava la coberta original, abans del sobrealçament que va patir la nau.

La porta està formada per quatre arcs en gradació, llinda i timpà. Just al damunt trobem una finestra de mig punt, també amb quatre arcs en gradació. El campanar de torre quadrada va substituir l’anterior de cadireta

Un lloc molt tranquil, on hi ha unes cases de pedra molt ben arreglades. Hem deixat

Sant Martí de Queixàs

Dosquers hi hem retornat a la N-260, una mica més endavant es troba la cruïlla que assenyala Sant Just i Sant Pastor, correspon al veïnat de Pedrinyà malgrat la senyalització deu ser una ermita poc visitada i molt poc acurada, malgrat trobar-se en prou bon estat. No té res a veure amb la Casa RCP del “Mas Teixidor” que està molt ben arreglada, jardins, piscina recepció. i que es a 50 metres de l’ermita. Pedrinyà pertany a la vila de Crespià, per tant, comarca del Pla de l’Estany.

Hem retornat a la carretera per anar a conèixer la Parròquia de Sant Martí de Queixàs, aquesta ja a la comarca de l’Alt Empordà. l’església pertany al municipi de Cabanelles, és citada com Sant Martí d’Olmeda” a l’any 1070, el seu temple fou consagrat el 1046 i és una construcció del s. X-XII, reformada el s. XVIII.

Sant Martí queda a prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.

Deixem enrera Sant Martí de Queixàs i molt aviat ens trobem amb Sant Romà de Casamor, una ermita en un entorn molt agradable envoltada de pins i alzines on et sens acollit pel silenci, un lloc molt ben trobat.

Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor

Església sufragaria de la parròquia de Queixàs, del municipi de Cabanelles a la comarca de l’Alt Empordà. Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d'Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d'Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881.

Del s. XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d'Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci.

La sorpresa ens l’hem emportat quant hem estat davant de la façana de l’ermita i hem vist que la nau central no tenia teulada, no hem vist ni teules ni restes de cap classe, una nau lateral sí que és troba coberta.

Hem deixat aquest bonic lloc i hem sortit en direcció a Vilademires per conèixer Sant Mateu de Vilademires.

Sant Mateu és troba en un paratge on els cama-secs i altres bolets ja han sortit, estem a primers de juny, està envoltada de cases molt ben arreglades sota uns pins i amb una rectoria de pedra adossada a la mateixa església que et sembla que no pugui ser de tan ben arreglada que està.

Sant Mateu de Vilademires.

L’església, actualment encara parròquia, s’esmenta en diferents butlles: del papa Benet VIII(1017), del papa Pascual II (1116) i del papa Alexandre III (1176). El 1212, Ramon Ponç signava un conveni amb el seu fill, Guillem Ramon, referent als delmes de la parròquia. El 1198, Hug, vescomte de Bas, va cedir a Pere Cervera les seves possessions a la parròquia de Sant Mateu de Vilademires. Al començament de la dècada dels noranta s’hi realitzaren obres de restauració.

Sant Mateu de Vilademires

L’edifici consta d’una sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat, coberta amb una volta seguida de perfil apuntat. El presbiteri queda marcat només per l’elevació del paviment per mitjà de quatre graons. Al centre de la façana oest hi ha una finestra de doble esqueixada, dues més al mur sud i un altre a l’oest. Una cornisa de quart de cercle incurvat recorre els murs laterals exteriors. La porta que s’obre a la façana oest, forma un cos independent i consisteix en quatre plecs en gradació amb els muntants llisos, una llinda monolítica, amb una petita cornisa que marca arrencada dels arcs, i timpà llis. El campanar, de cadireta de tres pilars i dues arcades va ser modificat molt tardanament.

Hem deixat Sant Mateu anotant bé totes les ermites que havíem vist durant el matí i hem sortit cap a visitar la Canònica de Lladó, que junt amb Vilabertran, Sant Quirze de Colera, Sant Pere de Rodes i Sant Tomàs de Fluvià  son les joies del romànic a l’Alt Empordà.