Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Wednesday, May 20, 2020

Sant Martí i Sant Joan de l'Albera i castell de Bellaguarda



Avui ens hem arribat fins al Voló i el Fort de la Bellaguarda a la Catalunya Nord, hem passat per el Pertús i hem quedat bocabadats del moviment de cotxes i de gent, les voreres plenes de gent amb bosses, paquets, com era Andorra als anys 60. Un pensa que estant tot alliberat, sense fronteres ni duanes havia desaparegut aquest tipus de comerç, doncs no.
Sant Martí de l'Albera
No hem trobat el desviament per a anar a Bellaguarda, i hem anat a parar al monestir de Santa Maria, un lloc de pregària on hi ha petites cases on creiem que hi viuen persones soles que es dediquen a la pregària. A continuació hem seguit cap les ermites romàniques de San Joan d’Albera i la de Sant Martí d’Albera, les dues queden en un indret molt tranquil, solitari amb tres o quatre cases al seu voltant, es respirava tranquil·litat i sobre tot fresca, les dues queden a una bona alçada.
Sant Joan de l'Albera
De tornada vàrem anar cap al poble del Voló, hi arribàrem al migdia quan les parades començaven a endreçar les coses, al migdia s’acaba el comerç i tothom a dinar. L’oficina d’informació era oberta i ens facilitaren un recorregut per la vila: L’església de Sta. Maria, la torre quadrangular, l’Espai de les Arts, la campana del 1436 de 832 quilos de pes, El Petit Tambor, un noiet, que amb 12 anys, va morir a la Batalla del Voló l’any 1794. En fi i altres coses que els francesos saben retratar molt bé, i que constitueix el circuit cultural del poble.


Vàrem dinar al mateix poble, en el restaurant “Le Glacer”, Un cop dinats i amb un sol que déu ni do, ens atrevírem a agafar el vehicle i anar cap a El Perthús, per a veure de trobar el castell de Bellaguarda. Sense cap problema vàrem trobar el camí cap el castell, que sota un sol de justícia vàrem visitar. Es tracta d’un castell de defensa que domina el pas entre França i Catalunya, i que te una superfície notable, ho expliquem tot seguit:
El castell de Bellaguarda:
És molt probable la presència d’una construcció al cim del Pujol abans de 1324, data de les primeres mencions del fort. Els castellans que es succeeixen en la fortalesa cobren un portalatge al Coll del Portús, utilitzant aquest ingrés per a mantenir la torre. Però aquella es va enrunant.
El tractat del Pirineu, l’any 1659, crea la frontera actual entre França i Espanya, donant el castell a França i migpartint el Priorat edificat a sota, al Coll de Panissars.
Vauban farà arrasar l’antic castell, i després faltat de sorra en la construcció de la nova fortalesa, comprarà les pedres de sorrenca de Panissars per concassar-les.



Descripció dels edificis
Entrada al Fort de la Bellaguarda
 
Camí de Ronda: Primera línia de defensa, via empedrada que dona la volta al castell (1Km. aprox.), costejada per dues voravies que facilitaven el tir rasant dels defensors.
Els Bastions: Des del camí de Ronda es poden percebre els cinc grans bastions del segon recinte.
Alguns abrigaven el polvorins proveïts d’un sistema de ventilació.
El pont llevadís i la Porta de França: Es actualment el sol accés possible al castell. El pont llevadís actual seria de la segona meitat del segle dinou. Un ample ram d’escala mena al Pati d’Honor, immens espai rectangular rodejat d’edificis.
La Capella: Fa 11,20 d’amplària per 17 m. de llargària. L’Altura de 12,50m. ha estat dividida en dos per un sòl instal·lat al segle dinou. De la tribuna antiga només queda el terra.
La terrassa panoràmica: En fer una primera visita a Bellaguarda l’any 1679, Vauban, quan va arribar al nivell de l’actual terrassa es va exclamar: “Aquesta plaça forta, no la domina res! Per sobre els seus baluards es poden veure igualment les planes de l’Empordà i el Rosselló!”.
En efecte, des d’aquest lloc privilegiat hom pot apercebre, al sud, la plana de l’Alt Empordà de la Jonquera a Figueres, a l’oest, els Aspres i el Canigó, a l’est, les muntanyes de l’Albèra que avancen cap al mar, al nord en fi, tota la serra de les Corberes. Enfront de la terrassa, la vista capbussa sobre l’autopista i les instal·lacions frontereres dominades per la piràmide edificada per Ricard BOFILL, símbol de les dues Catalunyes. Vauban, fa tres-cents anys, no havia faltat d’acollir el lloc més convenient per a dominar amb una potent fortalesa aquest pas essencial del Pirineus

 El Pou: No es sap quan es va començar la cavada del pou, però, l’any 1686 Vauban fa parar les obres perquè no es trobava aigua. Pensa que les sis cisternes del castell donen una aigua suficient per aguantar durant un setge molt llarg. Tanmateix el pou fou acabat uns anys després i la seva aigua potable es va utilitzar i l’utilitzen encara els habitants del castell. El pou té 65 m. de fondària per 6 m. de diàmetre. Un sistema de cadenes amb grans cubells de fosa servia per a poar l’aigua que després era buidada en una canalització. L’ha substituït una bomba elèctrica. Una sèrie d’aixetes al llarg de la paret, servia per a emplenar les ampolles amb aigua de la pluja.
Un cop acabada la visita ja sortírem direcció Banyoles, feia molta calor i només teníem ganes d’arribar a casa.


0 Comments:

Post a Comment

<< Home