A Perpinyà capital del Roselló

Avui hem anat a Perpinyà, capital del Roselló. De fet era una visita anunciada desprès de Ceret i Banyuls. Perpinyà la gran desconeguda per nosaltres malgrat la seva proximitat (proximitat des  que estem a Banyoles) es just a 103 km. de Banyoles o sigui més a prop que Barcelona.

El trajecte és molt fàcil doncs l’autopista et deixa molt a prop de la Ciutat si surts a “Perpinyà Centre”.

L’Oficina de Turisme esta junt amb el Palau de Congressos , lloc on havíem estat per un sopar, un any, la nit de Santa Llúcia.

Amb el mapa de la ciutat per senyera hem atacat la part antiga de la vila, malgrat el destí final o motiu de la visita era el Palau dels Reis de Mallorca.

L’entrada al barri vell l’hem fet per la porta del Castillet, anomenada de Notre Dame és un torre  i castell de maons i és el portal d’entrada a la plaça de la Resistència i al barri antic.

Hem segui cap a la plaça de la República on hi ha un mercat de fruites i verdures l‘aire lliure i on els carrers batejats amb el nom francès i amb el català comparteixen cartell amb el nom que abans tenia al carrer, que en la majoria de casos son noms de oficis.

Els carrers estan plens de vida és un barri vell de carrers estrets però amb una animació que et sorprèn.

Les parades de fruita i verdura unes amb les altres, les fleques, les peixateries és un conglomerat que no hi ha res que desentoni, el bar amb dos o tres taules el carrer, el lloc dels diaris, la dona que saluda l’home amb un carretó amb els paquets doncs no hi ha cotxes.

Tot això fa que el carrer sigui el protagonista.

La gent que atent és cordial, França dona exemple de com cal tractar els clients . Algú diu que no els hi surt del cor.... a mi més igual el que val és que et somriguin , que et mirin a la cara que et donin les gràcies, tot això és el que val per mi. Hem comprat alls, albergínies  bé de preu a i pastes japoneses per aperitiu.

Escultura davant de l'ajuntament

Entre carrer i carrer hem visitat la Catedral de Sant Joan que esta a la plaça Gambetta, abans de la llana, es una catedral que fou construïda a partir del 1234 i fou transformada a partir de l’any 1433, d’estil gòtic és molt carregada d’imatges sobre tot els altars laterals. Després hem vist que ens hem deixat de visitar l’únic Claustre – Cementiri de França, això sol ja justificarà tornar-hi anar.

L’Ajuntament o Hotel de Villa també queda molt a prop del mercat i de la moguda del barri vell, es un edifici molt elegant del Gòtic Civil amb un pati interior de tradició mediterrània en un marc esplèndid per una obra cabdal d’Aristides Maillol, el bronze de la” Mediterrània”.

Hem anat seguint per carrers fins arribar als contraforts del Palau dels Reis de Mallorca, Castell que queda situat al centre de la ciutadella, segons sembla és el monument més important de Perpinyà i una de les mostres més notables de l’arquitectura Civil i Militar medieval.

De fet l’hem visitat tot, però mal visitat, hem començat pel mig enlloc de fer-ho pel començament perquè ens a enredat una exposició que hi ha sobre l’art gòtic en temps dels Reis de Mallorca. Es una mostra de l’orfebreria, la escultura i la pintura de les viles, pobles esglésies i monestirs del tot el Pirineus Oriental.

L’exposició utilitza varies sales petites del Palau, esta tot exposat amb un criteri que no havíem vist fens ara doncs les sales són completament fosques i les imatges, pintures etc. només il·luminades per un focus de llum intensa que les il·lumina. Tot molt bé tenim tot el guió que guardem en el dossier de la visita. Hem visitat abans de marxar de Palau la Torre d’homenatge, hem pujat fins dalt el mirador on hi ha una visita esplèndida doncs s’albiren les diferents torres de guaita que hi ha als 360 graus que envolten el territori així com les Alberes amb el Puig Neulos i sobre tot el Massís del Canigó, majestuós hem d’anar-hi.

A les dues del migdia cansats i esma perduts doncs des de les 10 del mati que ja érem a l’Oficina de Turisme hem fet retorn al Parc on teníem el cotxe. Ens hem menjat els entrepans en un parc (aquest ha sigut un canvi en les sortides del dimarts ). El Parc al costat del parc on teníem el cotxe és molt bonic hi és diu Bir-Hakeim amb font sortidors d’aigua, molt net endreçat amb un guarda que vigila, que bé que ho tenen.

Hem pres cafè a prop de Le Castillet i hem agafat el vehicle devien ser les quatre quan hem marxat cap a casa.