Santa Eulalia de Palau i Sant Esteve de Palau Sardiaca

Aquest dimarts hem anat a fer la descoberta de les ermites romàniques properes al Fluvià. Hem començat per Santa Eulàlia de Palau, hem continuat amb Sant Esteve de Palau Sardiaca, hem seguit cap a Garrigàs on hem vist l’església de Sant Miquel de Garrigàs i finalment ens hem apropat a Vilajoan per veure Santa Maria de Vilajoan.

Palau Santa Eulàlia son dos veïnats que queden a dos-cents metres l’un de l’altre en el primer que hem visitat s’hi troba l’església romànica de santa Eulàlia de Palau que es troba al centre del poble.

Santa Eulàlia de Palau,

Des de l’any 915 tenim documentat  el lloc de Santa Eulàlia, la qual cosa fa pensar que ja existia una església sota aquesta advocació.

Apareix com a parroquial als nomenclàtors del s. XIV. Aquest edifici, del s. XIII o potser fins i tot de la primera meitat del XIV, exemplifica l’època de transició del romànic al gòtic. Consta d’una nau rectangular sense absis destacat. La volta que cobreix la nau té forma apuntada. com també l’arc toral que la reforça vora l’extrem oest. A la façana est s’obren dues finestres paral·leles d’arc de mig punt i de doble esqueixada; al mur sud hi ha dues finestres però d’una sola esqueixada. La porta, d’arc   de mig punt fet amb grans dovelles, és ja estilísticament gòtica.

Tot el monument s’ha construït amb carreus ben tallats disposats en filades; a la meitat occidental de l’edifici, però els carreus són d’un color més fosc. Dins l’església es conserva una pica baptismal romànica, decorada amb un fris d’arcs cecs que en ressegueix la part superior del cos.

Un cop hem fet unes fotografies hem anat tot passejant fins a Palau, com a veïnat ja és una altre cosa, les cases de pedra, jardins ben polits, flors als balcons, molt diferent del primer veïnat on hem estat.

Aquí a Palau l’església està dins d’un palau que s’està rehabilitat gràcies sembla ser, al propietari que té la casa davant del palau i que el va comprar en el seu moment. Va comprar una ruïnes doncs està molt malmès. Estan treballant en consolidar la façana i mentre estàvem mirant l’edifici ha arribat el cap de l’obre. Ell ens ha acompanyat a l’interior,  i gràcies a ell hem pogut entrar dins de l’església cosa  que ho hem fet a traves de dos taulons que tenen posats per entrar-hi. Ell ens ha explicat que s’està fent una rehabilitació per etapes i han començat per assegurar la façana i les parets laterals. Hi ha molta feina però també és cert que en tres o quatre anys el canvi serà espectacular, hi tornarem....

Sant Esteve de Palau Sardiaca

La història de l’església va estretament lligada a la del palau dels ardiaques, ja que aquest es va construir al costat d’una església dedicada a Sant Esteve que s’integra al castell com a capella.

Sant Miquel de Garrigàs

L’edifici constitueix un interessant exemplar d’església del s. XI, on encara perduren formes constructives i espacials del s. X. Malauradament, el seu estat actual és d’abandó, fet que cal deplorar.

És un edifici rectangular que es pot dividir en tres cossos: la nau, un espai a manera de transsepte i l’absis. La volta de la nau és una mica ultrapassada, la del creuer és de canó i perpendicular a la de la nau, i finalment la de l’absis, de forma trapezial i amb el seu eix una mica desviat cap al sud, també és de volta de canó.

Quatre finestres il·luminen el temple, són de doble esqueixada i arc de mig punt, i s’obren al mur oest i sud de la nau  i sud est de la capçalera. Les finestres de l’absis tenen els arcs extradossats per una arquivolta.

De les tres portes de l’edifici, dues són originals: l’una s’obre al frontis i l’altra a la façana sud; la tercera, que és posterior, sobre al mur nord del creuer.

Santa Maria de Vilajoan

Sortint ens hem arribat a Garrigàs on hem anat a conèixer Sant Miquel de Garrigàs , una església del segle XIII. L’edifici es troba a 500 metres del nucli de Garrigàs, el temple fou objecte d’obres de restauració l’any 1993, es tracta d’una església molt senzilla sense ornamentació exterior.

Desprès de fer unes fotografies i veure els entorns hem sortit cap a Vilajoan, un poble agregat a Garrigàs, l’església està al centre del poble i es troba sota l’advocació de Santa Maria. Fins el segle XI l’església només tenia una sola nau. Posteriorment, al s. XII se’n va afegir un altre al sud.

Hem acabat la visita i hem decidit de tornar a dinar a casa, doncs a la tarda teníem coses a fer a primera hora.