A Elna i Cotlliure a la Catalunya Nord

Aquest dimarts hem anat a Elna i a Cotlliure, hem sortit cap a Figueres per Esponellà,  Crespià i Avinyonet hem anat en direcció a Llers. Pot semblar que fas volta però t’estalvies de passar per Vilafant i traspassar Figueres, Llers queda dalt d’un turó i té una bona vista sobre l’Empordà, la Carme diu que està millor situada que Lladó.

Hem creuat la frontera i hem anat en direcció a Elna, pel camí hem pogut admirar el Canigó, impressionant se’ns ha presentat blanc com un miratge, com una visió fantasmagòrica bellissim.

Elna és un poble molt curiós, se li diu la “vila de les arts” és un carrer allargassat que devia ser l’antiga carretera i que esta molt cuidat , amb totes aquelles botigues típiques franceses que tenen un aire diferent de les nostres. potser perquè a vegades la seva manera de posar les coses és diferent. El poble es veu acollidor, net i polit. El nucli antic esta construït dalt d’un turó des de on es domina tota la plana del Roselló.

Hem visitat la Catedral consagrada l’any 1069, el seu claustre fou construït entre el segle XII i XIV, en ell es reflecteixen les influències rebudes en cadascuna de les galeries que conformen el claustre . Els temes tractats en els diferents capitells son inspirats en la vida de la Verge i de Jesús.

Cal fer notar que no hem tingut massa temps per visitar-ho tot doncs hem arribat a l/4 de dotze i a ¾ de dotze ja tanquen les portes, aquests francesos tenen el mal costum de tancar fins hi tot els comerços a les 12 del migdia. Nosaltres a aquesta hora ens prenem el cafè de mig matí ells ja son al migdia.

O sigui que la propera vegada ens haurem de llevar una hora abans per visitar el Museu Terrus que ens ha quedat per visitar. Si que hem pogut veure una estàtua d’Aristides Maillol que anomenen “La Pomona” i que forma part d’un monument que hi ha en homenatge als morts de les guerres europees..

També hem de ressaltar que Elna és la ciutat més antiga del Roselló i que pertanyia a la corona de Catalunya i Aragó.

Cotlliure

Desprès d’una volta pel carrer allargassat ens hem dirigit cap a Cotlliure on teníem l’idea de dinar i fer-hi una passejada, a l’hora que hem arribat i veient el panorama a França hem decidit que el millor era anar a dinar i així ho hem fet, davant mateix del pàrking hi havia un restaurant italià “El Verona”.

El restaurant no era molt gran però quedaven tres taules de dues places cadascuna que hem omplert ben aviat. o sigui que el restaurant estava ple del tot. hi havia menú  però hem agafat una amanida cadascú, una amanida d’aquestes que hi ha força cosa i que ja fas amb un sol plat.

Al sortir hem visitat l’oficina de turisme, hem recollit un mapa de la ciutat i hem fet una passejada arran del mar, l’estil de les cases ens ha agradat molt les han anat pintant de diferents colors com van fer a Girona en el seu moment  De fet el castell, el far i l’entorn fan de Cotlliure una vila inusual, et quedaries un dia, dos, en fi ..ens hem anat cap al cementiri a veure la tomba d’ Antonio Machado el poeta andalús que està enterrat junt amb la seva mare en aquest indret.

És curiós que continuen enterrant majoritàriament a terra quant aquí en els pobles tothom ho fa en tombes de 2 i 3 pisos, és una llàstima que no hàgim copiat aquesta manera.

No podia faltar comprar el vi de Banyuls i les anxoves de Cotlliure un cop feta la compra retornàrem pel mateix camí de l’anada.

Els dos indrets visitats ens hi caldrà tornar-hi a la primavera i potser dormir una nit almenys a Cotlliure.