A Banyuls per caminar entre vinyes

Aquest dimarts hem anat a veure la verema a Banyuls tot fent un recorregut per les vinyes. Feia aproximadament un any que havíem vist a collir raïm, estàvem entre anar a la Voló o Banyuls, finalment ha guanyat el Cru de Banyuls (vi del celler dels Templers).

Hem sortit a l’hora de sempre i hem escollit Espolla a fi d’entrar pel Coll de Banyuls a veure l’espectacle de les vinyes i el mar, com el títol de la fitxa del recorregut que hem fet, Vinyes verdes vora la mar...

A Banyuls hem fet el cafè i el tallat i tot seguit hem anat a buscar l’oficina de Turisme, que per cert, estava molt animada.

Hem demanat per fer “balades” que és com en diuen d’aquestes excursions i ens han ofert un llibre per tan sols 5 € on hi ha 16 recorreguts, 4 per cadascun dels pobles de la Costa vermella; Banyuls, Cotlliure, Port Vendres i Argeles i en la de Banyuls hi havia el recorregut que nosaltres portàvem, ens han donat un mapa de la vila, i amb aquest material hem pujat al vehicle fins on hi ha la Gendarmeria, lloc de sortida del recorregut, eren les 11.15 del matí.

L’avantatge d’aquestes excursions és que estan marcades de color groc, i això fa que no tinguis problemes durant el recorregut.

Amb el pas ferm hem començat a pujar fins la capella de la Mare de Déu de la Saleta, on hi ha una vista excel·lent del poble i la platja de Banyuls, a partir d’aquí el camí ja segueix entre vinyes carregades de raïm negre, que encara no collien, tan sols hem vist un indret on ho estaven fent, era prop de la Masia on hi ha el Museu d’Arístides Maillol.

El camí segueix per la Vall de Pompó anant per la carena, tot i així fins arribar al Coll de Llagostera,  eren les 13.15 hores, cal restar mitja hora que hem parat a carregar piles i mirar el paisatge a la capella, fer fotos...etc. ;  hem trobat grups de excursionistes en diferents indrets de l’excursió.

Al Coll de Llagostera hi ha un mirador on explica que a l’edat mitjana el raïm es premsava en uns dipòsits de ceràmica i el suc seguia a Banyuls mitjançant unes conduccions. Des del coll es pot seguir un camí també senyalitzat fins a la Torre de

A quina botella anirà a parar

La Torre de Madaloc, també anomenada Torre del Diable, és situada en el terme comunal de Cotlliure a la comarca del Roselló (Catalunya Nord), encara que una part de la bibliografia l'atribueix al terme de Porvendres.

És a prop[1] de l'extrem meridional del terme, en el vessant septentrional del Pic de Talaferro, dins del terme cotlliurenc, però molt a prop del de Porvedres

Sant Pere de la Saleta

El lloc és esmentat l'any 981 com a pogium Madalanco, mentre que la torre no apareix fins al 1340 (torra de Madaloch). Molt probablement fou construïda, com la propera ,Torre de la Maçana per Jaume II de Mallorca.

Formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància (com també la (Torre de la Maçana) de la mar que es poden retrobar a tota la costa dels Païssos Catalans i fins i tot a tota la conca mediterrània.

Aquesta ttorre que data del segle XIII, però té un basament romà, s'eleva a 656 metres d'altitud i es beneficia d'una situació estratègica que permet de veure, i vigilar, tota la plana i la costa del Rosselló. Des d'aquest punt es podien fer senyals per a assabentar la població d'un atac imminent.

Actualment serveix com a repetidor de televisió..

Des d’aquest pun hi ha d’haver una vista imponent. El nostre camí era ja de tornada, i varem deixar la torre per una altre sortida, el camí va perdent alçada fins arribar a la vall, allà agafàrem una variant que ens porta fins a l “Celler dels Templers”, havien obert i ho hem aprofitat per a comprar vi, un parell d’ampolles del Gran Cru.

Amb el nostre trofeu sota el braç hem seguit cap el lloc del vehicle com que aquest cop teníem clar que arribaríem tard, ens hem endut un entrepà i ganyips per a cadascú, en total hem caminat unes tres hores.