Santa Ceclina i Santa Sussana de Caulès

La sortida d’aquesta setmana ha estat a la comarca de la Selva per continuar la que en el seu moment varem fer a Caldes de Malavella. En aquella ocasió varem visitar les termes romanes i el Camp dels Ninots i ens va queda per descobrir l’ermita de Santa Ceclina, Santa Suassana de Caulès i el poblat medieval de Caulès. Avui hem pogut resoldre Santa Ceclina i Santa Sussana de Caulès.

Per arribar-hi hem anat per l’autopista fins a Fornells de la Selva on hem seguit en direcció a  Tordera i a l’arribar a Vidreres hem estat alerta per trobar un desviament, que a la dreta de la carretera i abans de Llagostera, posava “Can Carbonell”, es tracta d’una gran urbanització que hi ha entre aquestes dues poblacions.

A l’arribar a l’urbanització hem seguit per un carrer "de la Masia"  que ens ha portat fins a un indret anomenat Pla de Can Carbonell, amb una gran Masia al davant. Hem pres per intuïció el camí que fa pendent i molt aviat hem trobat un carrer anomenat “la muntanyeta”  el qual en un km i mig, per un a pista amb pendent, et porta a una gran esplanada on es troba l’església de Santa Ceclina.

Santa Ceclina

És un edifici de nau única rectangular i d'absis semicircular. Adossada hi ha una casa de la rectoria amb dos torratges de defensa ,amb un cupulí cònic i a baix una trompa. A la part dreta hi ha un cementiri. A la part lateral esquerra, hi ha un campanar de dimensions desproporcionades en relació a l'església, de base quadrada tot i que a la meitat aproximadament pren una forma octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt i, cobert per una petita cúpula amb balaustrada de pedra artificial i un parallamps. Hi ha dos petits adossaments que a l'interior es converteixen en capelles.^[1] Té la façana amb decoració d'estil barroc i neoclàssic. Portalada en arc pla amb dintells i brancals de pedra. La porta està flanquejada per dues pilastres de pedra artificial a cada banda, a dalt, una cornisa motllurada separa les pilastres d'un frontó triangular. Sobre la porta una fornícula amb ceràmica i un petit rossetó motllurat. Una part de l'església està voltada per un tancat de pedra en paredat rústic bastant antic.^[1] El conjunt està en estat d'abandó, molt malmès.

Santa Sussana de Caulès

Feta la descoberta de l’indret on majoritàriament hi han alzines i molts bolets de tota mena hem refet el camí fins a trobar el cotxe. Ara es tractava d’arribar a Santa Sussana de Caulès i de quina millor manera de fer-ho, preguntant...Venia un Nissant per davant i li hem fet el senyal de parar, hem preguntat i ens ha dit “seguiu-me” i ens ha deixat a tres cents metres de Santa Sussana, on hi ha una masia “Can Caulès i una casa de turisme rural, ens ha dit allà hi viu en Xavi que porta la Casa Rural. Pensavem que potser tindria les claus de l’ermita

Hem arribat a Can Caulès, portes obertes, gossos ben educats, llaç groc a la porta però al Xavi no l’hem vist en tot el mati.

Hem anat a veure l’església i el seu entorn, hem fet unes fotografies i hem començat a veure com podíem trobar les restes de l’església preromànica de Sant Esteve de Caulès . En el mapa de la Selva es veia Sant Esteve de Caulès i una creu, però no s’identificava cap camí.

Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local. És molt popular entre els aficionats a la BTT i la bicicleta de muntanya de la zona.

 És un edifici de planta rectangular i en planta baixa cobert a dues aigües a laterals situat en un turonet al qual s'accedeix per mitjà d'unes escales. Té una capçalera en forma de trapezi de tipus preromànic, una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i, al costat septentrional, una capella i una sagristia afegits.

L'exterior és de pedra vista menys la façana, reformada el segle XIX. Conserva tres contraforts al costat meridional i un al costat septentrional. Un dels elements més antics, a part de l'absis i les parets mestres, és la finestra tapada del lateral meridional. El sostre té un campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt i cap campana, al qual s’accedeix recolzant una escala i amb uns graons efectuats en un dels contraforts. La façana, l'única part arrebossada, té una porta rectangular emmarcada de pedra de Girona i un òcul de rajol.

Aprofitant l’avinentesa que feia un matí esplendit, una vista privilegiada del Montseny i la Plana de la Selva, i una pista ampla amb bruc florit i vegetació a banda i banda hem agafat els bastons hi hem anat a caminar, creiem que en direcció a Lloret quan ens ha semblat hem retornat al cotxe a veure si ja havia arribat en Xavi, doncs no, No podrem entrar a l’ermita.

Hem decidit seguir per una pista que ens portaria a Vidreres on hem dinat a la Casa Fonda de Can Pou.

Queda per més endavant trobar Sant Esteve de Caulès, si algú llegint aquesta sortida ho coneix que no dubti a posar-se en contacte  amb nosaltres arseni99@yahoo.es, gràcies per endavant.

Camp dels Ninots i termes romanes a Caldes de Malavella

La sortida d’aquesta setmana ha estat a Caldes de Malavella per conèixer les termes romanes, l’ajuntament, Vichy Català, Balneari Prats i descobrir l’indret del Camp dels Ninots.

Per arribar-hi hem agafat l’autopista fins a la sortida de fornells, hem seguit per la N.II fins atrobar el desvio a Caldes de Malavella.

Arribat a Caldes hem anat a l’ajuntament per tenir una mapa de la vila i com fer-ho per arribar Camp dels Ninots, amb tota la informació ja hem anat a veure per proximitat les termes romanes i el seu entorn. Ens ha sorprès l’emplaçament a dins del mateix poble d’aquestes termes. Molt ben restaurat en prou informació per veure com havia estat aquest indret que no en teníem coneixement de l’existència d’un monument tant important

Termes romanes

Monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d'Aquae Calidae, actualment Caldes de Malavella. La recuperació de les termes va començar amb les excavacions arqueològiques de Norbert Font i Sagué en el període 1897-1902. Després d’anys d'inactivitat les excavacions es van reprendre entre el 1990 i el 1993, i es van acabar entre el 2002 i el 2007, ja dins dels treballs de rehabilitació i museïtzació. Però el que hi havia abans de les primeres excavacions era molt més significatiu. Descripcions i dibuixos del 1876 i 1881 detallaven que les estances de l'ala est i el porticat d'aquell mateix costat es conservaven encara fins al sostre, que era de volta de canó.

 Encara es poden observar els mecanismes de funcionament d'aigua gairebé intactes. L'edifici consta d'una piscina central i una sèrie d'habitacions al voltant per rebre tractaments curatius. Hi ha tres espais en la part posterior, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d'estades on s'usaven olis.

església de Caldes de Malavella

Hem fet un passeig per l’entorn i hem anat a trobar el carrer Furest on hem vist el Balneari “Vichy Catalan” i el Balneari Prats així com diferents cases modernistes que es troben en el mateix carrer, La casa de Pla i Deniel, del finals del XIX d’estil neoclàssic, la casa del poeta Francesc Matheu, la torre dels ocells, i la torre de les punxes  aquestes d’estil modernisme.

Hem agafat el cotxe i hem seguit en la direcció que ens han dit a l’ajuntament per trobar el Camp dels Ninots, no estat difícil arribar-hi ja que molt aviat hem trobat plafons i un cartell.  

El Camp dels Ninots és un jaciment paleontològic en un antic cràter de 500 metres de diàmetre i que deu el seu nom a les formes capritxoses de les pedres d'òpal que abunden. Abans de la seva descoberta mai no s'havien localitzat restes del plistocè inferior tan concentrades en una mateixa zona, en tanta quantitat i en tan bon estat de conservació. A més de les nombroses mostres d'indústria lítica (eines rudimentàries), que corroboren l'existència d'homínids en aquest lloc de la Selva, fa més d'un milió d'anys.

S'han recuperat, en les argiles a una profunditat d'uns dos metres i mig, fòssils de plantes, un rinoceront i restes de bòvids i de micro mamífers, com rosegadors i eriçons, a més d'aus, tortugues i peixos, que permetran traçar una seqüència exhaustiva de l'ocupació humana i animal més primitiva del qual es té notícia a Catalunya, des del plistocè inferior enmig. Fins a aquest moment, s'han realitzat tres excavacions, totes elles dutes a terme per l'equip d'arqueòlegs i paleontòlegs de l'Institut de Paleoecología Humana de la Universitat Rovira i Virgili; una primera el setembre del 2004, la segona l'octubre del 2005 i l'última, en la qual es va trobar un tercer bòvid i un rinoceront, el maig del 2006.

Feta la descoberta hem deixat per més endavant anar a veure us seguit d’arbres monumentals que té la població i el Poblat medieval de Caulers que pel que hem llegit promet ser molt interesant.

Poblat medieval de Caulers

Datat entre els segles VIII i IX, quan un grup de gent va repoblar aquest lloc. Aprofitant les ruïnes d'una torre de vigilància de l'època romana es van establir formant un petit poblat. La seva planta és la típica dels poblats fronterers dels comtats catalans amb l'Espanya islàmica. Les restes daten del segle IX i ens deixen entreveure una ermita d'una sola nau d'estructura rectangular, a la qual s'accedeix per una porta lateral i un absis quadrat. Absis i nau estan connectats per un arc de mig punt i constitueixen les restes d'una església preromànica, únic exponent d'aquesta època a la nostra comarca.

Finalment hem decidit anar a dinar a Cala Manela, un restaurant molt a prop de l’església parroquial de Sant Esteve.

Sant Bertomeu de sesgorgues i Tavertet

La sortida d’aquest dimarts ha estat per fer una passejar pel poble de Tavertet i anar a veure l’ermita de Sant Bartomeu de Sesgorgues.

Per arribar-hi hem sortit en direcció a Olot seguint cap a les Presses i a la rotonda que ens portaria al túnel de Bracons hem agafat la C-152 i desprès per la C-153 hem seguit fins a Cantonigros, aquí hem agafat una pista que atreavessant el poble et porta a la BV5207. A pocs metres hem trobat el cartell de Santa Bertomeu de Sesgorgues, que ens ha deixat a Sant Bartomeu.

Arribats hem fet la descoberta de l’església i el cementiri que es troben aïllats en un pla sobre uns espadats, És una capella de planta de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret, el portal és de mig punt amb la particularitat que aquest està format per una única pedra, el campanar és d’espadanya reconvertit en torre.

Sant Bertomeu de Sesgorgues

Les primeres notícies de la parròquia daten del segle XI i estan relacionades amb el mas veí Vilar o Desvilar. Es parla sempre de Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga no apareix en plural fins als segle XVIII. Fou parròquia independent fins al 1450 que s’uní en qualitat de sufragània a Sant Martí de Sescorts d'on es separà a darreries del segle XIX i s'establiren nous límits parroquials. Per documentació anteriors a la despoblació del segle XIV, sabem que tenia els següents masos: Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores i cinc o sis masos més que en desconeixem el nom. Al segle XVI en va rebre més: Vilaret, Llobet, Verders, Sarriera. Alguns dels masos aquí esmentats han desaparegut. (Viquipèdia)

Malgrat en l’indret hi havia un cotxe no hem vist a cap persona, davant de l’església on hi ha una casa molt gran que devia ser la rectoria i que pel que hem vist deu estar habitada.

Hem refet el camí hi hem tornat a la carretera que ja hem seguit fins al poble de Tavertet, hem aparcat i hem anat a fer un recorregut cap al pla del castell, els espadats que hi ha i la vista sobre el pantà és extraordinària, caminar tant a prop dels precipicis dona una mal sensació hi has d’estar acostumat, cal dir que el poble és una vila florida i que tot està molt ben endreçat.

Hem visitat l’església de Sant Cristòfol que és la parròquia de Tavertet i es troba a l’entrada de la població, l’absis s’alça sobre el mateix cingle i la doble porta et permet veure l’interior de l’església i si poses un Euro la pots veure il·luminada. El fet curiós es que a l’esquerra de la nau central romànica hi ha una nau gòtica que es devia afegir molt posteriorment.

Sant Cristòfol de Tavertet

Les seves notícies més antigues en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, datables entre els anys 1025 i 1050, on l'església apareix com a parròquia de Sant Cristòbal; en les posteriors, del segle XII, com a Tavertet. El lloc de Tavertet, amb l'església amb el nom complet es troba en la infeudació que l'any 1070 feren a Guillem Umbert els vescomtes d'Osona-Cardona, senyors de Rupit, Ramon Folc i Ermessenda, de dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne l'església. L'edifici del segle XI començà a ser reformat al final del segle XII o principi del XIII, en erigir-se un campanar amb finalitats defensives. Al segle XVII s'amplia pel costat de tramuntana amb una nau que s'uní a l'antiga obrint dos grans arcs. Al segle XVIII s'afegí la sagristia de migdia. Possiblement, el sobrealçat de l'absis correspon també a aquest moment. A finals del segle XX es posà al descobert l'aparell romànic que havia estat recobert i es tornà l'absis al seu estat primitiu.

. A l'exterior els aparells són força barrejats, predominant el que té els junts gruixuts. Tot i la seva heterogeneïtat, presenta un cert aspecte unitari, en el que predominen els modes característics de l'arquitectura osonenca del segle XI. La pica beneitera que es conserva a l'interior és, probablement posterior a l'època romànica.

S’ha fet migdia i tot fent un recorregut per la població hem vist un hostal – restaurant, a Can Nogué, allà hem anat a dinar.

Sortint hem fet el retorn a Banyoles, és una sortida una mica allunyada ja que hi ha uns 90 km. fins a casa.