Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Wednesday, January 11, 2017

Sortida a Sant Salvador de Coquells

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Comarca de l’Alt Empordà per anar a conèixer l’ermita de Sant Salvador de Coquells, que es troba molt propera al poble de Vilanant.
Per arribar-hi hem anat en  direcció Esponellà i Crespià fins a trobar la N-260 direcció Figueres, en al trencall d’Avinyonet de Puigventós hem anat a trobar la GIP-5101 que hem seguit fins a Vilanant.
Vilanant forma part del Consorci Salines Bassegoda i cada any pel maig organitza una fira de la flor i del jardí que és molt concorreguda. Avui hem aprofitat per fer la descoberta de poble que no havíem trepitjat mai.
El camí per anar a Sant Salvador de Coquells surt des d’aquesta població Cal seguir un tros per la mateixa carretera GIP-5101 i a un 500 metres a la dreta surt una pista de terra on un cartell posa Coquells. El camí va passant entre conreus sembrats i trossos de bosc sobre tot de pi i alzina, am un sota bosc força net amb molta esparreguera i romaní. Molt aviat hem anat veient que anunciava el Mas Genover, hem trobat uns vehicles  que també portaven el nom d’aquest Mas. En un moment donat un portal amb una porta de ferro tanca l’espai i diu camí particular. Però com que també indicava Mas Coquells que és el nom d’una CTR (Casa de Turisme Rural). Hem seguit endavant fins que hem vist a la dreta del camí una gran construcció  amb moltes vaques i hem convingut que era el mas Genover.

A pocs metres hem trobat un cartell que anuncia Mas Coquells, hem seguit en direcció a la fletxa i ens hem trobat amb l’ermita i el mas.
L’ermita és oberta i evidentment no s’hi fa culte ja que pel que varem veure a dins  s’aprofita com annexa a la casa de turisme rural.
Sant Salvador de Coquells
És una església romànica del segle XI al nord-oest del municipi de Vilanant (Alt Empordà), a uns 3 km de la població, en un bosc de pins i alzines. L'església resta actualment sense culte, una mica més enllà hi ha una masia, ara dedicada al turisme rural. L'accés és per la carretera GP1-6021, direcció Avinyonet de Puigventós / Vilanant / Cistella. A 1,5 km de Vilanant cal girar a la dreta, direcció Veïnat de Coquells (pista sense asfaltar). L'antiga església de Sant Salvador, avui sense culte, és prop del camí que porta al mas Genover i al costat del mas Coquells
És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals, ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de dovelles ben tallades, té impostes de secció encorbades i és sostingut per pilastres rectangulars.

La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.
En acabar el recorregut per l’ermita i desprès de fer unes fotografies del Mas  que estava tancat hem retornat a recuperar el cotxe i hem decidit anar fer una volta per Maià de Montcal
Església de Sant Vicenç a Mai de Montcal
Església parroquial del poble de Maià de Montcal. Fou restaurada al 1978 coincidint amb el mil·lenari de la primera cita documental del temple. La construcció que ha arribat fins als nostres dies és, però, romànica, del segle XII. És d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer se
micircular. Una cornisa, que ressegueix tot l’edifici, marca l’alçada de l’església abans del seu realçament. A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d’ampliació aprofitant una part de l’espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt per les campanes. El perímetre de l’absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules que representen: un cap d’home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d’acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. La façana principal es troba ubicada al costat de ponent. Aquí hi ha la porta d’accés al temple formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis rectangular, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan compostes per planxes de ferro subjectades i reforçades per claus; al centre es troba el passador que té l’extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l’aguanten estan decorades amb motius de cercles.

Fet el recorregut pel poble hem decidit anar a dinar al restaurant  “La Torre de Maia”

Sortida a Santa Maria de Vidabona


La sortida d’aquest dimarts ha estat al Ripollès. Hem fet un intent per anar a conèixer l’església de Santa Maria de Vidabona que es troba al SW de Saltor, en un serrat a l170 m d’altitud.
Per arribar-hi hem anat fins a Olot, per seguir per la Vall de Bianya, túnel de Collabòs i Sant Joan de les Abadesses. A la carretera de Sant Joan a Ripoll es troba un trencall a la dreta que malgrat no hi ha cap indicació és una pista que et  porta a Ogassa, a Bruguera i fins i tot a Ribes de Freser. Es una pista de terra bastant ample però en força mal estat.
Al km 4.8 hem parat a la collada de Can Roca on hi ha un plafó del Comuns d’Ogassa, i al  km. 6.6 es troba el Coll de la Fellosa on també hem parat pensant que el camí a Vidabona hauria de sortir d’aquell indret. El camí que va a la Fellosa surt a l’esquerra de la pista. Del mateix lloc, i a la dreta, surt una pista emporlanada que va a una CTR anomenada Can Negre                  
Amb 10 minuts hem arribat a la masia on un gos ens ha rebut molt bé. Desprès d’anar dient Bon dia ha sortit una persona que ens ha dit que abans sí que passava el camí per aquest indret però que l’havien tancat i començava més amunt de la pista.
Hem retornat al cotxe i hem seguit amunt, al km. 7,1 es troba el cartell que anuncia Vidabona a 2,5 km. per la drecera. El que ens ha fet pensar que hi havia d’haver una altre manera d’anar-hi sense drecera.
Hem seguit pista amunt i molt aviat hem vist el Mas La Tuta que ens quedava a l’esquerra de la pista, passada la casa i amb pendent inclinat hem vist una camí amb baranes de fusta que ha obert la nostra curiositat. hem anat a trobar el corriol i hem pujat amb poc esforç al Puig de l’Aliga, des de on es veu una magnifica vista panoràmica avui però obstaculitzada per la boira. Una llàstima doncs hi havia un plafó amb tots els cims que es poden albirar des de aquest cim.
Al km. 10,9 hem arribat al Pla de Pegot on un  plafó explica el desenllaç del final de la vida de Lluís. M. Xirinacs (amb escrits diferents i part del diari d’ell mateix)  i on s’indica el camí a Vidabona. Al  pla del Pegot hi ha un monòlit  memorial de Lluís M. Xirinacs lloc on va ofrenar la seva vida. El monòlit consisteix amb  una gran roca amb una creu picada a la pedra.
Sant Martím d'Ogassa

Hem seguit caminant fins un punt on el camí es complicava i ja no teníem esma de seguir pel cansament i per l’hora que entre una cosa i una altra es feia l’hora de dinar.
Hem retornat el cotxe i hem deixat per més endavant tornar a Vidabona.
Hem anat seguint la pista fins a un coll que no hem pogut identificar on hi ha una bifurcació de la pista, una va cap a Bruguera i Ribes de Fresser i la que hem seguit nosaltres que va cap a Ogassa.
Hem passat pel Mas Mitjavila CTR i molt a prop al km.13,8, Sant Martí d’Ogassa on hem fet unes fotografies. Des d’aquest indret surt un camí que puja al Taga.
Finalment al  km 19,4 del nostre compta km hem arribat a Ogassa on ja hem anat sense pausa a dinar a Can Costas, era tant bo el pa que n’hem comprat un de 1 kg. que ens ha venut el mateix propietari de la Fonda.
Al Km. km. 23.5 érem a Sant Joan de les Abadesses.
Santuari de Vidabona
El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Roig. L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adossada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. El Santuari està emplaçat en l’interior del vèrtex de l’angle recte format per la Serra Cavallera (O-E), que la protegeix de tramuntanes, i per la Serra de Vidabona (N-S), que la protegeix de ponentades. Està en la bisectriu que arrenca del vèrtex, el Taga, i resta així arrecerada del mestral, el vent dominant del nord-oest. Fou sufragània de St. Martí d’Ogassa, i de Saltor des del 1592. Tingué un quant temps d'independència al s. XVII, quan s'accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor. L'antiga imatge de fusta d’àlber policromada (Tallers de Vic, vers 1190-1220), ara al Museu Episcopal de Vic, era advocada contra la pesta, les tempestes i per alliberar els captius, raó per la qual l'església conservava cadenes d'antics presoners com a exvots. Una mica més avall del Santuari, hi resten les parets de l’antic mas de Vidabona.
Desprès de dinar i amb el pa de Kg hem seguit direcció a Sant Joan i cap a Banyoles