Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Sunday, February 07, 2016

Sant Miquel de Sorerols

En la sortida d’aquest dimarts hem anat a conèixer l’església de Sant Miquel de Sorerols a la comarca d’Osona, l’ermita és troba entre Tavertet i Santa Maria de Corcó.
Hem pres la decisió d’anar-hi per Olot, Les Presses, Sant Esteve d’en Bas, coll de Condreu i Cantonigros. Aquí hem agafat una pista que ens ha deixat a l’encreuament de la carretera de Tavertet a Santa Maria de Corcó, km. 4,5 hi a on havíem de deixar el cotxe per començar l’excursió. 
Arribats al km 4,5 hem vist que podíem seguir amb el cotxe fins a Treserra un petit veïnat amb tres o quatre masies on hi ha un pedró de pedra molt treballat.
Aquí hem deixat el cotxe i hem començat a caminar, el camí no presenta cap dificultat ample i sense apreciables desnivells, de fet una pista apta per a un cotxe com el nostre. Però del que es tractava era de caminar fins a Sant Miquel i gaudir del paisatge, de la natura i d’un dia clar de primavera.
En mitja hora hem arribat a Can Subirana, malgrat que de l’indret se’n diu Sobiranes, havíem llegit que en aquesta masia es podia demanar la clau de l’ermita, cosa que hem fet desprès d’escoltar un reguitzell de gossos que ens donaven la benvinguda alhora que la persona de la masia sap que té visites.
Una persona molt amable ens ha atès i ens ha deixat la clau de l’església sense deixar cap penyora. “Feu cara de ser bona gent” ens ha dit.
En mitja hora més hem arribat a l’ermita que queda aixecada dalt d’un petit turó, molt a prop, quasi a tocar d’una altra petita masia.
Hem pogut veure ben aviat que l’ermita estava molt ben restaurada, el fet de poder-la visitar per dins ens ha plagut molt. Està tota la pedra neta i tot ben conservat. hem vist que feia poc s’hi havia incorporat una altra campana. Adossat a l’ermita hi ha un petit cementiri amb dues làpides. Al tornar la clau hem sabut que eren el pare i la mare de l’ home que ens l’ha deixada. 
Sant Miquel de Sorerols
Arribem a Sobiranes
L’església de sant Miquel, esmentada al s. XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091. La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet. L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona.
Façana de l'Església
L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular. L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes; té, també tres finestres de doble esqueixada. La mateixa ornamentació es repeteix als costats longitudinals de la nau, però només en el sector proper a l’absis.
A la façana de l’oest s’alça un campanar de cadireta amb dues campanes que té la coberta feta de lloses. Al sud hi ha dues finestres de doble esqueixada i la porta, que és ressaltada per una arquivolta feta amb dues filades de pedra i conserva la bonica ferramenta, restaurada, ja que només les dues peces de la part superior son originals. La nau és coberta per una volta de canó feta amb pedres col·locades a plec llibre i reforçada mitjançant tres arcs torals. El presbiteri, una mica aixecat respecte al nivell de la nau, conserva un paviment de lloses i cairons. El gruix dels murs i el fet la que la nau estigui desviada fan pensar que l’església va ser construïda en dues fases, totes dues, però, dins de la segona meitat del s. XII.
Al Museu Episcopal de Vic se’n conserva un bonic encenser d’aram repussat  i esmaltat del s. XIII.
Un cop fetes les fotografies de dins i de fora hem refet el camí. Hem passat per davant del puig on hi ha el castell de Sorerols, del que en queden escasses restes, amb un accés dificultós degut a la espessa vegetació.

Ben aviat hem arribat a Can Subirana on els gossos han tornat a fer el cerimonial de cridar i avisar l’amo. Hem tornat la clau i hem sabut que la persona que ens ha atès era el Sr. Subirana, que tenia un fill que vol continuar seguint a la masia. Hem vist que en el dintell de la porta de la masia posa 1407, però ens ha dit que té documents del segle XIII i que l’església de Sant Miquel és original del segle XI i fou consagrada l’any 1095.
Abans de marxar li hem demanat si coneixia un lloc a prop per dinar, ens ha recomanat L’Hostal Collsacabra a Santa Maria de Corcó, conegut també per L’Esquirol.
Ens hem acomiadat tot agraint la seva gentilesa i les seves explicacions. Estem convençuts que tant de la restauració de l’ermita, com l’església tan polida, com l’indret acollidor el Sr. Subirana n’ha sigut art i part.
 Hem refet el camí  fins on teníem el cotxe i seguint les instruccions del Sr. Subirana ens hem arribat al Hostal Collsacabra a dins de L’Esquirol on hem fet la cloenda de la matinal.

Un menú a un bon preu, amb tres plats, pa vi i postres ens ha complert satisfactòriament les expectatives del lloc.     

Sant Julià de Torts

Aquest dimarts hem pujat a Sant Julià de Torts, a conèixer una església pre-romànica que es troba al terme municipal de la Jonquera a la serralada de l’Albera.
Per arribar-hi hem anat per la C-66 fins a Besalú, hem seguit per la N-260 fins el trencall d’Ordis on hem seguit per la C-26 fins a trobar la N-II que ja no hem deixat fins a la vila de la Jonquera
El camí per arribar a l’ermita surt a l’esquerra del km. 777, just on la N-II passa per sota de l’autopista.

Malgrat estar indicat el trencall a la mateixa carretera, la cosa es complica per les obres que hi hagut del TAV que en aquest indret hi ha un reguitzell de camins, desviaments, etc. ens a costat endevinar la pista que va a Sant Julià. Al moment de veure cap a on anava la pista ja hem deixat el cotxe i hem començat l’excursió.
Hem començat a pujar i hem acabat pujant, la pista s’enfila a vegades més suau a vegades amb força desnivell. L’església queda a 440 metres i l’alçada de la Jonquera és de 110 metres, aquest desnivell de 330 metres l’has de fer en 4 km.
Em estat una mica més d’una hora per arribar a dalt, hem perdut un temps al veïnat de Sant Julià, un temps per fer alguna foto i així entre alzina surera i alzina surera hem arribat a un indret molt agradable on a les nits els senglars llauren els voltants de la capella.
El lloc ha de tenir una vista excepcional, avui però, poc hem pogut veure doncs hem tingut un matí plujós i tapat. L’Església queda a sobre un espadat i es inaccessible el poder  fotografiar l’absis ja que queda sobre el precipici.
Sant Julià de Torts

L'antiga església de Sant Julià dels Torts, que fou centre d'un veïnat de masies esparses, avui gairebé totes deshabitades i arruïnades, és situada al sector de la dreta del Llobregat, al peu de la serra de l'Albera, entre el coll del Portell i el de Panissars.
L’església s’esmenta al segle XIII, quan els delmes del lloc els tenia en feu Galceran de Montroig, tal com apareix en documents de l’època. També s’esmenta a les Rationes decimarum del s. XIII. Ja el s. XIV apareix com a sufragaria de la parròquia d’Agullana
L'església és esmentada en diversos documents del segle XIII (1126, 1277, 1279, 1280), i el 1362 consta com a sufragaria de la parròquia d'Agullana. Es tracta d'un edifici que en la seva major part correspon a una reconstrucció dins l'estil romànic feta als segles XII-XIII; té una nau i absis semicircular, porta de tres arcs en degradació, guardapols, timpà llis i una llinda de grans dimensions amb relleus molt erosionats, volta apuntada i un campanar de cadireta.
La volta de la nau és de canó semicircular a l’extrem oest, mentre que a la resta és de perfil apuntat. La forma de l’absis en condiciona la volta, que consta d’un tram de canó i d’un quart d’esfera. L’edifici sols té tres finestres: una de petita d’una sola esqueixada al damunt de l’arc presbiteral; un altra, força curiosa , al mur sud, de doble esqueixada i rectangular a l’interior però amb arc de mig punt a l’exterior; i la darrera molt modificada, al centre del absis.
Els murs palesen dues etapes constructives, la més antiga amb blocs de granit grossos i sense treballar, lligats amb molt morter i disposats de forma desordenada; per l’altre banda, al mur sud hi ha grans carreus de granit molt treballats, ben escairats i polits, disposats a trencajunt.   
Un llamp ens ha fet tocar de peus a terra i hem decidit escampar la boira i tornar com més aviat al cotxe, pel camí hem anat veient algunes masies, que semblen ocupades. Això si, hi ha forces cotxes abandonats amb matricula de la Catalunya Nord, Una fina pluja ens ha acompanyat en tot el recorregut de baixada. En tres quarts d’hora hem arribat al cotxe.
Absis sobre el precipici
Hem decidit anar a dinar als Límits que és un enclavament a peu de carretera que pertany Al Pertús, és un gran complexa de botigues a banda i banda de la carretera amb la curiositat que una vorera pertany a França i l’altre a Catalunya. Hi ha moltes botigues de perfumeria, licors tabacs i roba de marca, possiblement copiada.
Els Límits
El barri dels Límits (197 h el 1970), uns 3 km al N de la vila, a la ratlla de la frontera franco-espanyola, és format per les cases del costat de llevant de la carretera, mentre que les que s'estenen a la banda de ponent són del municipi del Vallespir (i administrativament francès) del Pertús.
Els serveis de frontera, les botigues i els restaurants són característics, però el pas modern de l'autopista li ha restat activitat.
Hem dinat en un Bufet, amb molt bon assortiment d’entrants, de segons, carn peix, marisc, moltes opcions de postres , vi cafè, en un espai net i polit i un preu molt raonable, tot el que et puguis menjar i beure.



Sant Martí de Vallmala i castell de Molinàs

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Serralada de l’Albera per conèixer Sant Martí de Vallmala i el Castells de Molinàs.
Per arribar-hi hem anat a trobar la N-II a Medinyà i hem seguit direcció La Jonquera. A l’alçada de Figueres hem agafat la N-260 que va a Llançà i abans d’arribar-hi agafem el trencall que va a Garriguella i d’aquí a Vilamaniscle. Aqui s’atravessa el poble i s’agafa una pista  que va a Sant Silvestre de la Valleta i també al Puig d’Esquers.
Sant Martí de Vallmala
La pista s’enfila fins arribar al coll del Quirc on  hi ha un dipòsit d’aigua, una vista magnifica de l’Empordà . Totes les pistes estan amb senyal de prohibició excepte una que és la que hem agafat seguint els senyals del GR.11. Al cap de poc hi ha una bifurcació. Una pista que va a Sant Silvestres  i l’altra cap al nord i cap el Puig d’Esquers que és per la que hem continuat. Aquesta pista passa per el Mas de Baix una casa tota blanca i el Mas Guanter que està en ruïnes. Aquest Mas dona nom a una gran extensió del Territori. Hem seguit la pista fins quedar sota el Puig d’Esquers on surt una pista que porta a Sant Martí de Vallmala. Hem deixat el cotxe i hem seguit a peu fins trobar l’ermita. El que queda de l’església és molt semblant a la de Sant Genís del Terrer, una part de l’ absis i l’estructura del voltant de l’edificació. S’ha reconstruït el marc de la porta amb una altra pedra més moderna que contrasta amb l’antiga.
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Era una antiga església parroquial situada als contraforts del Puig d'Esquers, al municipi de Llançà. El primer esment del temple és en un diploma de Lluís el Balb de 877 que confirma el temple com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1019 fou consagrada pel bisbe d'Elna, Berenguer. El segle XIV apareix encara com a parròquia, però en algun moment va deixar de ser-ho i segurament també va provocar que perdés el culte i s'ensorrés, cosa que la va fer passar desapercebuda fins al 1975 que es va localitzar i publicar, així com s'hi van fer uns primers treballs de desenrunament i neteja.
L'església compta amb una planta rectangular amb absis també rectangular, però en aquest cas és irregular. Està orientada est-oest i només conserva la volta, ultrapassada, a l'absis, que sembla més antic que la resta de la construcció. També es conserva el mur nord i oest, mentre que el sud va quedar pràcticament ensorrat. Amb les restes d'aquest mur es va poder veure on estava situada la porta i amb materials trobats en el mateix lloc es va reconstruir. Les dovelles de la porta mostren que aquesta és posterior a la resta del temple. El 1987, en el transcurs d'unes obres de consolidació i restauració, es va trobar una làmpada de forja d'estil romànic, de gran valor, que es conserva al Museu d'Art de Girona. Aquest fet sembla demostrar que el temple es va ensorrar i a partir d'aquell moment fou abandonat. - Viquipèdia
castell de Molinàs
En total haurem caminat una mica més d’una hora. Hem refet el camí fins a trobar el cotxe i hem seguit per la mateixa pista fins que hem arribat al Pla del Castell on una altre pista senyalitzada indica el Castell de Molinàs i Molinàs.
Castell de Molinàs
veïnat de Molinàs
Es tracta de les restes enrunades de la torre castell de Molinàs. Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació. Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular. El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada. Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament. Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada. La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat. En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres. Aquest espai interior està compartimentat bastida en pedra (i reformada amb maons), al pis. La part de ponent presenta un espai rectangular que probablement no tenia sostre, o bé estava cobert amb trespols de fusta. Mitjançant un arc de mig punt obert al mur de tramuntana d'aquest espai s'accedia a la zona coberta. A la banda de llevant s'observen restes de les cobertes originals, sostingudes per arcs diafragma de mig punt. per un mur que segueix una orientació nord - sud que presenta una obertura tapiada de mig punt, amb les lloses de pissarra disposades a sardinell, al nivell inferior i una porta rectangular
El castell també es troba en ruïnes, malgrat sembla que s’hagi fet una actuació més recent per marcar el perímetre del mateix, hem fet unes fotografies i hem seguit per veure el veïnat de Molinàs que està tot en ruïnes a excepció de una casa que sembla que s’ha construït recentment. Hem seguit per una pista que passa per davant de les cases del poble i que segueix fins a la vila de Colera la pista molt malmesa va seguint la riera i et deixa a l’entrada mateix del poble.

Arribat a Colera no hem trobat cap restaurant obert i hem continuat fins arribat a Llança on sí que hem trobat lloc per tancar la matinal.