Santa Magdalena de Perella i Sant Miquel de Cavallera

La sortida d’aquesta setmana ens ha portat un altra vegada al Ripollès, concretament hem anat a Santa Magdalena de Perella que és una ermita situada dalt d’un turó  que vigila la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau de Seguries. Arribats a l’ermita que queda al costat d’un mas molt gran un jove ens ha donat el bon dia i nosaltres hem aprofitat per demanar-li si tenia la clau per entrar a l’ermita, ha resultat que sí i molt gentilment les ha anat a buscar.

Santa Magdalena de Perella

El temple va ser edificat poc abans de l'any 1145, ja que el 21 d'abril d'aquell mateix any els propietaris del mas Parella van oferir el temple, acabat de construir, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, propietari de l'alou on es trobava el mas i l'església. En tenia cura el rector de Sant Joan i Sant Pol, que havia de nomenar un capellà que hi celebrés els oficis, mentre que els fundadors es van reservar el dret de patronat.

Actualment s'hi celebra el culte esporàdicament. El diumenge posterior a la diada de Santa Magdalena s'hi celebra un aplec.

El temple és de senzilla factura i petites dimensions, com correspon a una capella de tipus rural. Està format per una sola nau, coberta amb una volta apuntada, que inicialment estava capçada cap al nord-est, com moltes altres edificacions del Ripollès, seguint la direcció de la vall.  La capçalera no està diferenciada en planta.

Posteriorment s'hi va afegir una sagristia en el mur sud i es va canviar l'orientació del temple, situant la capçalera cap al sud-oest. També és d'aquesta època el campanar de torre, que s'alça sobre l'antiga capçalera.

Hem fet unes fotografies de l’interior i de l’exterior i hem agraït a la persona del mas  que ens hagi deixat les claus tot desitjant-li un bon dia. Hem tornat a la carretera per anar fins a la Colònia Estebanell on hem agafat la pista per anar a Sant Miquel de Cavallera, és una pista que ja hem fet alguna altra vegada, però que avui ja mostrava els primers canvis de colors de la tardor, en el recorregut ens hem parat un parell de cops a fer fotografies doncs el paisatge comença a ser extraordinari.

Sant Miquel de Cavallera

Entre Camprodon i Ogassa, a la falda sud de la Serra Cavallera, just al seu final i sobre la colònia Estebanell, es troba el llogarret de Cavallera, amb unes quantes cases de pagès, una casa modernista, la Torre Cavallera i l’església de Sant Miquel de Cavallera.

L’església és un exemplar modest romànic, encara que els edificis que l’envolten la desfiguren una mica. Església d’una sola nau acabada amb absis rectangular; tots dos elements són coberts amb volta de canó seguint bastant apuntada. A l’absis i a la façana de llevant hi ha finestres de doble esqueixada. Fou edificada, segurament en dues fases, datables entre el segles XI i XII. Prop del mur de ponent s’aixeca el campanar, de cadireta i d’època més tardana, la seva estructura original ha patit modificacions al llarg dels segles. L’actual porta d’entrada no es correspon amb la romànica.

La Serra Cavallera

La Serra Cavallera és una serra que és paral·lela a la carena principal pirinenca. El seu plegament el podem trobar al llarg de tot el Pirineus, essent la serra més propera la del Cadí. Comprèn la mateixa serra, el Puig Estela i el Taga, acabant a Ribes; el seu començament és a l'estret de les Rocasses que la separa de Sant Antoni i el seu acabament és al riu Freser que també la separa de Sant Antoni de Ribes.
La volta a Serra Cavallera és, de fet, la volta a mitja Serra, sortint de Camprodon i acabant al Coll del Pal. Permet una bona observació de la Serra amb els seus dos vessants, el Nord i el Sud. Per la seva llargada és una bona excursió per un dia, permetent observar indrets amb flora especial, l'àrnica o indrets amb hàbitat d'Isards.

Hem seguit la pista fins a Ogassa on hem aprofitat per dinar

Sant Andreu del Torn a la vall de Campmajor

Aquest dimarts hem anar a descobrir el veïnat del Torn i la seva església de Sant Andreu. Per arribar-hi hem anat cap a la Vall de Campmajor i a Mieres hem agafat la direcció del Torn.

Teníem una fitxa de sortides del Palau Robert per fer amb bicicleta que hem adaptat per tal de fer una caminada aquest dimarts i fer una descoberta d’aquests indrets.

La pista surt de davant mateix de l’església a través d’una pista asfaltada que va seguint el curs del riu Ser, un km. més enllà i davant del Mas Cadevall es deixa la pista asfaltada i es segueix per una pista de terra on hem vist els senyals dels camins de Salamina, hem caminat un km. més fins arribar a la llera del riu Ser on hem desfet el camí i hem retornat al punt de sortida.

Hem pogut veure que en aquesta vall hi ha molta activitat de conreu i diverses explotacions de bestiar on sembla que predominen els cavalls.

Hem llegit a la fitxa

Entre els petits pobles de Mieres i el Torn es troba una àmplia, verda i assolellada vall on comparteixen espai pastures, camps de conreu, boscos i algunes típiques masies de la contrada. Al Torn es pot visitar la bella església de Sant Andreu. Des d'aquesta població comença un frondós recorregut que segueix el curs del Ser per entrar a la vall de Campmajor. Es contempla també el santuari de Santa Maria del Collell, amb l'enorme edifici de l'antic seminari i internat utilitzat com a presó en temps de la guerra civil -evocat a la novel·la i pel·lícula Soldados de Salamina i avui utilitzat per a colònies infantils.

L’església de Sant Andreu del Torn

De l'edifici romànic original queden pocs vestigis. Els més importants estan en el sector de llevant, on trobem l'antiga capçalera, convertida en capella lateral quan es va canviar l'orientació del temple. El temple tenia una sola nau, acabada en un absis rectangular, de tipus preromànic, amb el mur de l’est més alt que la capçalera.

Aquest primitiu temple del segle X, va ser reformat en el segle següent, elevant l'alçada dels seus murs i construint una torre de campanar.

El campanar actual es va edificar sobre el romànic, del que encara es conserven uns dos metres per sobre de la teulada de l'església.

En el sector est podem veure restes dels arcs cecs amb que estaven decorats i una finestra geminada cegada.

En la porta es conserva part del forrellat de tradició romànica.

El segon objectiu de la sortida d’aquest dimarts era fer el camí de la carretera de Falgons a la de Pujarnol, es tractava d’anar a descobrir on és l’ermita de Sant Nazari que esta pendent en el nostre actiu d’ermites, sabíem que era molt a prop de Can Sagnari, però no teníem el mapa adequat per trobar-ho i per tant hem considerat que ha estat un assalt nul. Hem fet la travessa de Falgons a Pujarnol on hem arribat al collet de Cal Negre on hi ha un oratori i que és per on passa el camí de Banyoles a Rocacorba, en el mateix indret surt una pista que comença a estar abandonada, la varem seguir uns 1200 metres i finalment varem recular.

Quan ja era migdia i tot baixant cap a Sant Cebrià de Pujarnol, ens adonarem que hi ha un altre collet anomenat de l’Oratori. Sembla doncs que el camí a Sant Nazari surt d’aquest collet.

Deixem per un altre dimarts anar descobrint aquests indrets que pel fet d’estar a prop de Banyoles encara son desconeguts per nosaltres. Havent llegit el llibre d’Àngel Verges, ens ha entrat un neguit par anar descobrint el territori, sobre tot la serralada que va des  del collet de Pujarnol al Puig del Capell i Montfalgó.

A la Tria de Mulats a Espinavell

La sortida d’aquesta setmana ha estat al Ripollès, hem anat al poble d’Espinavell per veure una festa ancestral què és la Tria de Mulats, és una fira ramadera que se celebra cada 13 d’octubre a la població esmentada.

Per una sèrie de circumstàncies vàrem arribar sota d’Espinavell  sobre 2/4 de 12, la carretera plena de cotxes i tots els aparcament a tres km del poble atapeïts, finalment hem trobat un forat i hem pogut deixar el nostre Suzuki.

Ens ha tocat pujar al poble 3 km a peu i pujada, però ja que érem tant a prop no volíem tirar enrere, hem anat pujant i en el darrer km. hem fet auto stop, ha resultat ser l’alcalde de Prats de Motllo qui ens ha pujat fins a l’aparcament.

Al veure la gernació que hi havia en tota l’esplanada hem entès l’allau de cotxes per tots els racons del voltant.

Tota una esplanada plena de cavalls i parades de tota classe, sobre tot de menjar, els cavalls estaven ens corrals improvisats separats per explotacions ramaderes.

Hem llegit a la web de Molló, el següent:

"La Tria de Mulats d’Espinavell” és una fira ramadera d’arrel tradicional que se celebra a Espinavell cada any, el dia 13 d’octubre. Aquest nucli, del municipi de Molló, acull en aquesta data, diada de Sant Eduard, una fira de bestiar equí, d’enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès. Els orígens de la fira són incerts, ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors, que negociaven amb els anteriors a fi de comprar-los el bestiar. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i admiradors, i actualment suposa ésser una activitat turística de primer ordre en el nostre municipi i comarca, a causa del volum de visitants que la concorren. El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1997) va reconèixer la importància d’aquesta fira, atorgant a  l’ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya.

La festa comença amb la baixada de forma natural i directa, dels caps de bestiar fins a Les Planes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar però, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. A finals de juny, per Sant Joan, els ramaders de Molló fan la transhumància del bestiar equí i boví, des del nucli de Molló i fins a la muntanya de Rojà (pròxim al massís del Canigó, a la comarca del Conflent), on aquests conserven els drets de pastura, reconeguts per les Actes del Tractat dels Pirineus (1659).
El bestiar passa els mesos de juliol, agost i setembre en aquesta muntanya nord-catalana, vigilats pel Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys, que segueix la tradició de custodiar el bestiar durant els mesos d’estiu. Aquest passa els tres mesos en un refugi situat a la mateixa muntanya de Rojà, completament sol, i vigila i es preocupa del bestiar que els ramaders de Molló hi han deixat. A finals de setembre, per Sant Miquel, els propietaris del bestiar retornen a Rojà, per recollir les eugues i cavalls que hi han passat l’estiu. La transhumància des de Rojà acaba altra vegada fins a Molló. És en aquest moment, quan els ramaders porten el bestiar a les proximitats del Costabona, molt a prop d’Espinavell, on esperaran fins el dia 13 d’octubre per portar-los 
a la fira.

El dia 13 d’octubre, els ramaders acompanyen el bestiar equí fins a Les Planes d’Espinavell, on passaran la resta del dia. Aproximadament, a les 11 hores del matí, les eugues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’iniciaran els tractes de compravenda de mulats o pollins entre compradors i ramaders. Al matí també, es realitza l’entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’hagin tancat tots els tractes, es procedeix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separació de les cries de les seves mares. Finalment, les eugues i els cavalls, separats ja de les seves cries, retornen a l’entorn de la muntanya del Costabona, on esperaran les primeres neus perquè els propietaris els traslladin als respectius masos.

S’ha fet migdia i hem aprofitat una de les parades per comprar unes llesques de pa amb tomàquet i llonganissa per menjar tot baixant. Al final ens ho hem menjat a casa.

L’any que bé ho hem de repetir però a  poder ser a dalt quan els cavalls baixen cap a l’esplanada.

Església i castell d'Oris

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca d’Osona. Hem anat a conèixer el poble d’Orís , el seu castell i l’església de Sant Genís, tot aprofitant que volíem comprar patates del bufet, tubèrcul típic d’aquell indret.
Teníem anotat que a l’octubre hi havia tots els diumenges una fira de la patata del bufet, aquest fet ens ha fet descobrir que Orís té un castell dalt d’un puig amb una vista extraordinària així com una església dedicada a la devoció de Sant Genís.
Arribats a Orís, un poble disseminat on el seu centre és a “Can Branques”, un bar restaurant a peu de carretera, un veïnat de quatre torres i l’ajuntament, fem notar que es el centre ja que en el mapa posa aquest nom com a lloc d’Orís.
Hem anat a l’ajuntament a recollir informació per poder pujar al castell i comprar patates, molt amablement ens han donat tota classe de detalls i hem agafat el cotxe en la direcció que ens han informat.
Hem anat pujant fins que hem vist un aparcament on anunciava la pujada al castell d’Orís, hem agafat bastons i hem tirat amunt, uns 10 minuts de bona pujada i ens hem trobat dalt del serral on hi ha les restes del castell. Tot el perímetre del castell es troba protegit per unes tanques metàl·liques que impedeixen apropar-se a les muralles i restes del castell.
En el cim s’han col·locat uns panels d’informació que faciliten conèixer, pic, pobles, muntanyes, cims i ermites dels 190º graus que els ulls poden abastar, l’altra cosa és la contaminació i la boirina que hem trobat al fons de la vall.
Orís,
Amb una població molt disseminada, ocupa la zona nord de la Plana de Vic. El municipi comprèn, a més del veïnat de Can Branques, centre administratiu del municipi, el poble de Sant Genís d'Orís, el veïnat de Saderra i les colònies Imbern i la Mambla, aquesta última també coneguda com el Pelut.L'església parroquial de Sant Genís d'Orís fou construïda entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista, amb una nau, capelles laterals i cimbori. El campanar no fou construït fins després del 1814.El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat d'una talla amb restes de policromia del segle XIV que representa la Mare de Déu amb el Nen, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. Aquesta església va substituir-ne una altra documentada des del 943 i de la qual només en resta un petit mur ja que les seves pedres foren aprofitades per a la construcció d'edificacions posteriors .A pocs metres sota l'església s'aixeca el mas de la Coma, un casal quadrat de quatre vents, existent ja al segle XIII.

El castell d'Orís, per la seva magnífica panoràmica que domina una bona part de la vall del Ter i els castells de Torelló, Besora i Sarreganyada, sentinelles de l'entrada nord de la Plana de Vic és un dels més visitats i coneguts de la comarca. També hi han contribuït la facilitat de l'accés, un bon enllumenat de les ruïnes i el penyal i sobretot l'obertura de la carretera i la conversió de l'antiga rectoria en hostal.Les primeres notícies del castell són del 914. L'edificació és de forma quasi quadrada. Encara que en runes, s'hi poden veure uns murs força elevats a la part N. que daten dels S. XV al XVII, una cambra subterrània, amb volta de pedra d'època gòtica, cap a la part E, i la planta de l'antiga capella romànica de Sant Pere, probablement del s. XII. També conserva la cisterna i altres restes de dependències dintre el que fou clos fortificat que en el seu moment podia encabir 200 homes i 25 cavalls.La manera d'ésser construït mostra almenys quatre etapes ben diferenciades que van del segle XII a la fi del segle XVII.El castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.Amb tot es té una bona documentació de com era el castell gràcies als croquis de la planta i una descripció detallada de cada dependència fetes per un espia francès a l'entorn del 1670, quan les tropes de Lluís XIV planejaven l'ocupació de la Plana de Vic i consideraven aquest castell com un bon lloc per establir-se ja que l'edificació no és dominada per cap altra altura veïna.Al començament del s. XX, l'arquitecte Josep M. Pericas aixecà una planta del que restava del castell on es constata la seva degradació en relació a l'anterior croquis.
Documentació facilitada per l’ajuntament d’Orís.
Feta la descoberta hem refet el camí i ens hem arribat fins al l’església de Sant Genís, en aquest indret hi ha una masia, un restaurant i el centre de venda de patates els diumenges d’octubre, els pagesos del voltant tenen una parada amb el nom , un taulell i informació de les característiques de la patata del bufet, a la masia hem pogut parlar amb una avia que ens ha dit que la seva jove ens vendria les patates que hem comprat.
Hem pensat que podíem avançar hi hem anat a dinar a “l’Òliba” a Les Presses.