Viatge amb Globus

L’excursió o sortida d’aquesta setmana ha estat molt diferent, hem volat en globus per sobre la Garrotxa. Desprès de tantes excursions per entre camins, corriols, senders i pistes avui ho hem fet sense gaire esforç des de l’aire.
Hem sortit molt aviat de Banyoles doncs cal aprofitar les primeres hores del dia per volar, sembla ser que més tard s’escalfa la terra i és més difícil aixecar el vol. A dos quarts de vuit ja érem davant de Can Xel, en la carretera de Banyoles a Olot per Santa Pau. En aquest indret hi en un prat que hi ha un prat gran on desplegaven la tela del globus i comencen a injectar-hi aire mitjançant uns grossos ventiladors, quan agafat la forma i esta tot ple d’aire, si tramet aire calent i el globus comença a posar-se dret fins que queda a punt d’enlairar-se.
En aquest moment hem pujat a la cistella mitjançant uns forats al costat que et permeten posar el peus i accedir a dins d’un petit departament, en el que hem volat nosaltres, disposa de quatre espais per dues persones més un espai per el pilot.
El Globus comença a guanyar alçada a través d’insuflar-hi aire calent mitjançant uns cremadors que llencen escalfor, la temperatura a dins de la tela del globus esta prop dels 80 graus. Una vegada enlairat el pilot manté més o menys la mateixa alçada 500/600 metres, la direcció be donada per les corrents del vent, el pilot pot intentar pujar i baixar a fi de trobar noves vies d’aire. Si que pot fer el pilot és que el globus giri sobre si mateix, d’aquesta manera tots els passatger tenen l’oportunitat de veure els diferents llocs.
Ja som amunt, ja veiem la Fageda d’en Jordà, el Centre La Fageda on fan els iogurts, Can Xel, les Masies del voltant de Can Xel, Sant Miquel Sacot, el volcà de Santa Margarita, el del Croscat. A partir d’aquí el pilot et fa adonar dels diferents indrets que s’albiren, el Pedraforca, la serralada del Pirineus, el Montgrí, el mar, es fantàstic.

El pilot esta connectat sempre amb un col·laborador que resta a terra i que va seguint les evolucions del Globus per ser en el lloc quan aterrissis. També està en contacte amb la torre de control de l’aeroport de Girona per a qualsevol eventualitat.
El Globus ha anat agafant la direcció de la Vall d’en Bas, hem vist Sant Privat d’en Bas i el final de la vall que entra fins el Salt de Sallent, hem vist la vall que entre fins a Joanetes i que es d’on sortirà el túnel de Bracons. Hem vist el nou túnel de Sant Esteve d’en Bas, Hem retratat l’Església de Sant Esteve i la casa del Toni Almirall, hem anat veient la pista de BTT que va fent via per la vall, els Plans de Falgars amb l’Ermita de Sant Miquel, El Puigsacalm i el Cabrerès, els camps sembrats de colza que li donen un color molt diferent dels altres prats, els marró dels camps, cap d’igual. Una meravella, la Vall d’en Bas, un espectacle des d’aquesta alçada.
Durant el trajecte et serveixen coca ensucrada i cava, cosa que s’agraeix, doncs entre una cosa i l’altre estàs sense esmorzar, el temps de vol és d’una hora i mitja i en aquest cas és obvi, passa volant.
I ha on s’aterrarà?,.... doncs a on pot, nosaltres dins d’una finca en un camí entre plantacions de colze i arbres fruiters. Els propietaris queden sorpresos de veure un artefacte aterran en aquell indret. Ha sortit la mestressa de la casa i el seu marit i hem vist que s’ho han agafat bé.
Els que hem volat, els homes, ajudem a plegar el globus que comporta una bona estona el servei de terra va amb una camioneta i un remolc, amb la col·laboració de tots plegats es carrega la cistella i el globus que hem aplegat dins d’una bossa. Tot al remolc i junts cap a buscar els cotxes que teníem davant de Can Xel. El vol no ha acabat, ara hem anat cap el restaurant del càmping “La Fageda” on no hi ha faltat un pa amb tomàquet , embotits, els que vulguis, i a continuació mongetes de Santa Pau i botifarra, bon porró de vi i vinga no ve d’una estona.
Com que avui és Sant Jordi han tingut el detall de regalar una rosa a les dones i finalment ens han donat un diploma acreditant que hem volat amb el “Vol de Coloms”.
Una experiència original que no pensàvem poder fer, però que s’ha realitzat gràcies al aniversari de la Carme.Ben segur que ho anirem recordant en les nostres sortides dels dimarts.

Hem pujat al Bassegoda

Avui finalment hem assolit el cim del Bassegoda (1373 metres). Aprofitant les vacances de setmana Santa hem reforçar la sortida amb l’Oriol, en Francesc i l’Emma que amb sàvia paciència ens han acompanyat fins el cim.
Hem sortit tots cinc amb el cotxe direcció Albanyà des d’on hem començat l’aproximació per la pista que porta també a l’Hostal de la Muga, pocs metres més endavant es deixa aquesta pista i se segueix cap a l’esquerra cap al coll de Faja, allà hem seguit direcció al Bassegoda, i hem passat per l’aparcament on deixàrem el cotxe quan vàrem anar a San Martí de Corsavell. Hem deixat enrera la Masia de can Nou i el trencall de la dreta que ens portaria a Sant Miquel de Bassegoda i a la Masia de Can Sala. A les onze i poc érem al coll de Principi on hem deixat el cotxe, hem agafat els estris i hem seguit fins el Pla de la Bateria on comença el camí en serio.
Abans però hem gaudit del panorama que des d’aquest indret ja és pot veure. El Canigó com a principal protagonista, el Puig Neulos, el Moixer, i tota la serralada del Pirineu encapçalat pel Costabona. Per veure l’altre vessant ens calia arribar a dalt.
A poc a poc hem anat pujant, és una forta pendent fins que quedes situat sota el gran rocam, sembla que li deien la torre de l’homenatge..? on hem fet una aturada per reorganitzar-nos, ja comencem a parlar del llibre de la Punyalada, era aqui o era dalt on diu aquelles paraules.
Tornem-ho a llegir...
Dalt del puig del Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blanísima herba i sòlid respatller de pedra, on algún temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’obiraven boiroses, per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ença, el pic de Tossa; i més ença encara, Lliurona, rònega i perduda entre els alzinar.... sembla que ha de ser a dalt...
El tros del rocam és el que és més difícil de pujar, uns graons de ferro i unes clavilles fixades a la paret i unes cadenes son els llocs per on cal anar avançant, hem deixat els bastons a un costat i hem seguit grimpant fins arribar dalt. Allà hem gaudit de la satisfacció d’haver-ho aconseguit com si es tractés d’un quatre mil, ha estat extraordinari i el lloc del llibre és evident aquí dalt.
En les nostre caminades per la Garrotxa li anàvem dient al Bassegoda, “ja vindrem tranquil..?. i avui 10 d’abril, dilluns de Pasqua ho hem aconseguit.
Hem fet les fotografies que en donen fe i desprès de mirar d’endevinar pics i serralades hem refet el camí, hem constatat que és més difícil la baixada del rocam que la pujada, el pujar vas mirant amunt i vas veient on poses els peus, el baixar vas més a les palpentes.
Avui sí que hem anat trobant gent que pujava o baixava del Bassegoda, fins i tot motos i Quads fins el Pla de la Bateria. Nosaltres havíem deixat el cotxe al coll de Principi des de’n hem continuat fins a Lliurona. Ja havíem constatat que degut a l’hora que era seria difícil dinar a Albanyà.
A Lliurona hem fet un volta pel poble, visita obligada l’Església de Sant Andreu que sembla que l’estan sanejant doncs hi ha bastides posades a banda i banda. Hem anat fins a la font, el cementiri i tornar a veure l’Hostal del Arç. Hem refet el camí fins el cotxe, hem menjat coses que portàvem i hem decidit tornar en direcció a Beuda en lloc de per Albanyà. Ara ens resta tornar un dia per conèixer Sant Miquel de Bassegoda i Sant Joan de Bossols. Seria interessant fer-ho per la vall del Riu, hauríem completat quasi tots les pistes . Entre les cinc i les sis hem arribat a Banyoles.