A Santa Eugenia d'Avinyonet i caminant prop del riu Manol

La sortida d’aquest dimarts 10 de marc, uns dies abans del confinament, va ser per caminar a prop del riu Manol, per tancar els itineraris que hem fet darrerament sobre els rius propers a casa nostra. I tot anant cap a Figueres hem entrar al Masos de Pau per conèixer l’ermita de Santa Eugènia que pertany a Avinyonet de Puigventós.

Per arribar-hi cal anar per la N-260 de Besalú a Figueres i just deixar Mas Pau i abans d’arribar a la rotonda de Avinyoner, Vilanant i Cistella, hi ha un cartell que posa Santa Eugènia, Una pista t’apropa en menys d’un km. a davant de l’ermita

Santa Eugènia

Es troba situada al sud del poble, aproximadament a un km. Es tracta d’una esglesiola d’una nau amb un absis semicircular d’origen romànic, segurament del segle XI, modificada el XVII i restaurada pel Patronat Santa Eugènia als any 70.

Era en altres èpoques, parròquia dels masos i estava situada enmig d’un encreuament de camins.

I hem seguit cap el Manol.

El Manol és un afluent de la Muga que ja vàrem fer en el seu moment. És el riu més important de l’Alt Empordà i neix a la Tossa d’Espinau prop del massís del Mont, a l’Alta Garrotxa. El seu camí passa per Lladó, Navata, Santa Llogaia d’Àlguema, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Figueres i Vilanova de la Muga.

Nosaltres hem escollit Vilafant per la nostra descoberta, ja que teniem una fitxa “d’Indrets de Catalunya” Associació Cultural l’ateneu , que ens ha facilitat l’inici del camí. Aquest es troba a Can Massanet, una casa pairal del segle 18 situada al sud de Vilafant a tocar de la carretera que uneix Figueres i Besalú.

Amb les indicacions de la fitxa  no ens ha estat gens difícil trobar la masia que val a dir que en aquest moment és un restaurant on hem estat molt ben rebuts i que més endavant us en parlarem.

Seguim el camí i al cap d’un parell de minuts arribem a l’alzina centenària de Can Massanet, un arbre monumental, catalogat per la Generalitat, al peu del qual hi raja una font.

L' Alzina de la Font de Can Massanet és un arbre centenari, de grans dimensions, de l'espècie Quercus ilex . Està situada al municipi de Vilafant (Alt Empordà), prop del mas Can Puig Massanet, sobre el marge d'un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d'una zona d'horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.

Al peu de l'alzina hi brolla una font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Massanet. Aquestes aigües, molt abundants, havien servit per abastar part de la població de Figueres entre 1917 i 1971. Actualment, però, l'aigua de la font no és apta per a l'ús de boca.

L'indret gaudeix d'una gran popularitat entre els veïns del municipi, que hi solien acudir a berenar els dies festius. El compositor Manuel Bertran i Pujol va dedicar-li la sardana "La font de Can Massanet", estrenada a Vilafant el 16 de setembre de 1952 per la festa major de Sant Cebrià.

Hem seguit endavant hem passat per una plantació de plàtans i arribem a un gran camp de conreu on uns grans aspersors anaven regant el terreny. El riu el teníem a l’esquerra del camí i durant el trajecte hem trobat diferents passeres que el traspassaven.

L’itinerari voreja aquest camp, tot deixant-lo a la dreta, fins al final. En aquest indret trobem una de les passeres que cal travessar si volem continuar amb l’itinerari que portem a la fitxa.

La passera no l’hem vist gent segura i el doll de l’aigua era important, aquest fet ens ha fet abandonar la fitxa i seguir camí enllà seguint el riu. Si haguéssim seguit l’itinerari de la fitxa hauríem arribat a la impressionant Gorga de Palol, sota els cingles del conjunt arqueològic de Palol Sabaldòria on acaba l’itinerari.

D’acord amb l’horari que havíem quedat amb la parella que porta el restaurant “La Tartana” hem refet el camí i hem aprofitat per parlar amb ells i fer una descoberta de la casa pairal de Can Massanet ara convertida en un restaurant. Han ocupat una part de la masia, la planta baixa reformada, per fer el restaurant, amb sales amplies i deixant elements antics, com la premsa d’oli, que ho fa molt agradable. També tenen un jardi d’estiu amb taules i servei de bar. Val a dir que ens ha encantat el tracte de la parella, tenen un sentiment per la natura i per estimar i respectar els productes de proximitat amb arguments sòlids, que ens ha agradat, hem pres una cola cola que no és de la marca i que és una beguda semblant que els hi porten d’Alemanya. Fan un menú a un preu molt correcte i tot són plats molt el.laborats.

Hem queda’t que hi tornaríem, però de moment estem confinats.