Descoberta del Poble de Pals

Avui hem anat a Pals a fer un recorregut que teníem en una fitxa del Baix Empordà que es deia: “Pals, Can Pou Springs”, Pals ens ha sorprès, feia anys que no trepitjàvem les seves pedres i hem pogut constatar que constitueix un dels conjunts històrics i arquitectònics més importants de Catalunya. Qualsevol racó o element és significatiu per la seva bellesa: La torre romànica de l’antic castell medieval del segle XI-XII, l’Església de St. Pere majestuosa, la plaça major amb l’arc gòtic de sortida del recinte murallat, ens ha agradat molt.

Hem anat a l’Oficina de Turisme on ens han atès amb cordialitat i ens han donat una fitxa en català de la caminada que volíem fer, a part hem vist que al setembre hi ha la festa de la collita de l’arròs i que la plantada és a l’abril, també hem agafat informació per si un altre dia s’escau tornar.

Abans d’iniciar el camí, explicitem el què expliquen del poble de Pals.

L’Art de la pedra:

El municipi de Pals, amb una població que frega els 2500 habitants, integra els nuclis de Pals, els Masos de Pals i la Platja de Pals. És un dels municipis més interessants de la comarca des del punt de vista natural i històric, per la varietat del seu paisatge i la riquesa del seu llegat patrimonial. El nucli antic, d’origen gòtic, situat al cim d’un Puig poc enlairat anomenat Puig Aspre, és un dels punts més admirats i reconeguts del Baix Empordà. Va ser un dels primers recintes que es van restaurar a la comarca i ha obtingut importants premis- Premi Nacional de Belles Arts i Medalla d’Honor del Turisme a Catalunya, entre d’altres. Durant la Guerra Civil el recinte gòtic va quedar molt malmès i va ser gràcies a la iniciativa del doctor Pi i Figueras, juntament amb l’aleshores alcalde, Pere Servià, que amb el suport de la Diputació de Girona van promoure la seva restauració. Els treballs es van iniciar l’any 1948 i no van finalitzar fins 30 anys més tard.

Josep Pla escrivia: ”Pals mereix no una visita, sinó cent visites, perquè la seva situació ofereix la possibilitat de veure un dels paisatges més bells i inoblidables del país”. En honor seu s’ha posat el nom del reconegut escriptor a un mirador des del qual es té una meravellosa panoràmica de la plana del Baix Empordà i les Medes. Els primers documents històrics que fan referència a la vila daten del segle IX, encara que els orígens del recinte gòtic siguin molt més antics.

El recorregut surt des de la Plaça Major, on anem pel carrer de l’Hospital fins a trobar els senyals del GR-92, en direcció a la carretera que va de Begur a Torruella que l’hem passat per sota. La fitxa dóna dues opcions, una anant a la Font de Can Pou i el Mas Florís, i una altre que s’arriba fins a la platja passant per les Basses d’en Coll, les dunes i la platja; hem optat per la primera que era més curta, doncs feia un sol que trencava les pedres.

Font de Can Pou

Per anar a la Font de Can Pou hi ha un camí marcat amb verd que correspon a un sender local. Hem passat i vorejat el Mas Florís, un mas de l’any 1811 amb una extensió de terreny de moltes hectàrees amb escultures de grans dimensions dins el territori, amb bancs i camins en tot el perímetre, nosaltres l’hem anat vorejant fins trobar el Mas Pou, una masia fortificada grandiosa, n’hem deixat constància amb una fotografia.

La font que porta el seu nom  no pot ser lluny, a uns tres-cents metres bosc enllà hem trobat l’indret on hi ha la font, raja molt i surt fresca i regalada.

Hem aprofitat l’ombra i l’aigua, les dues coses necessàries, doncs el sol apressava molt. Fa dies que no plou i tot està molt sec, veure una font rajar les 24 h. sembla un miratge.

Hem retornat a Pals, hem pujat al cotxe i hem decidit anar a dinar a la Fonda Mitjà de Torruella, on les dues germanes ens han recuperat de l’esforç del matí, amb una amanida, ous farcits i llenguado amb ametlles, tot mol bé.

Ben dinat hem fet una volta per la població  i cap a Banyoles.