Can Ballart, Santa Maria d'Estela i ermita de Sant Jaume i Sant Felip

La sortida d’aquesta setmana ha estat a Santa Maria d’Estela a la serra del mateix nom a l’Alt Empordà  Hi hem accedit des del poble de Lladó, abans d’anar-hi per aquesta població ho vam provar per Vilaritg, per Cistella i per Albanyà sense sortir-nos-en.

Afegeix la llegenda

Hem sortit del poble de  Lladó en direcció al camp de futbol i hem seguit per la mateixa pista, al km 3.300 aprox. hi ha un encreuament amb dos cartells un que indica Santa Maria d’Estela i  l’altre Mirador de Sant Jaume i Sant Felip. Seguim recta per la pista de Santa Maria fins el km 4.200 on trobem un altre encreuament amb dos senyals de BTT. Cal agafar el camí de l’esquerra (el de la dreta baixa fins al riu Manol).

En el km 4.900 deixem Can Olivas a la nostra esquerra, creiem que és una masia abandonada. Seguim per la mateixa pista i al km. 6.400 aprox. arribem a un gran prat on cal deixar el cotxe. És un gran prat on hi pasturen vaques, ovelles i cabrits és un prat molt gran, el demés tot són boscos.

Des d’aquest indret ja es veu Can Ballart.  Anem seguint la pista que està en pitjors condicions que l'anterior i que pertany a Cabanelles i que, segons ens han dit, no  va haver-hi acord per arreglar-la.

Arribem a Can Ballart on trobem en Francisco, ramader, esquilador d’ovelles i també cuiner si se li demana, amb ell fem una llarga conversa, ens ensenya un vedellet que ha nascut fa tres dies, té vaques, cabres, cabrits, gallines, conills, coloms i també  gossos i gats.

Ens ensenya el Mas que si no arribem a trobar-lo a ell, hauríem pensat que també  estava abandonat, ens deixa provar l’embotit i li diem que un dia hi anirem a dinar.

Ens acomiadem i seguim, ens queden 1.400 m. per arribar a dalt a Sant Maria d’Estela.

Santa Maria d’Estela

Situada al petit nucli de l'Estela, al nord-oest del municipi de Cabanelles al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada.

Deixem enrera Santa Maria d'Estela

Panoràmica des de Santa Maria d'Estela

Església d'una sola nau rectangular amb l'absis sense diferenciar, orientat a llevant. Està coberta amb volta apuntada i seguida, que arrenca d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. L'absis està diferenciat de la nau mitjançant un únic graó. La sagristia està situada a la part de llevant del presbiteri i s'hi accedeix mitjançant una porta situada al costat del retaule que decora l'altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. L'església està il·luminada a través de finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, dues al mur de migdia i una altra al de ponent. La porta d'accés està situada a la banda oest del mur de migdia de la nau. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, que emmarquen la llinda i el timpà, monolítics i llisos. Una motllura crea les impostes dels arcs i ressegueix horitzontalment la línia entre el timpà i la llinda. A la façana de ponent del temple es conserven tres pilars de l'antiga espadanya, que foren malmesos amb la construcció del campanar de torre actual. És de planta quadrada, amb la coberta piramidal i grans finestrals d'arc apuntat a la part superior. L'accés al campanar es fa des d'unes escales de cargol situades dins d'una construcció de planta circular, a manera de torre, adossada al mur meridional del temple. A llevant, a la part superior de la capçalera, hi ha una petita espadanya de dos pilars de mides reduïdes.

La construcció està bastida en carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades regulars. Els murs laterals exteriors presenten, a la part superior, una cornisa motllurada

La rectoria, adossada a la banda de llevant de l'església, es troba en un estat deplorable i ha perdut tota la coberta, tot i que es veu que era de dues vessants. Les obertures són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que també força malmeses.

Panoràmica des del mirador de Sant Jaume i  Sant Felip

Al mateix indret es troba una casa en ruïnes que segons ens ha dit en Francisco és on va neixer i més enllà una altra  casa que hem vist que estava molt arreglada i pel que també ens han dit hi pugen de tant en tant.

El lloc on està situada l’ermita és un mirador de l’Alt Empordà des del Cap Norfeu al Montgrí.

Hem fet les fotografies dels diferents llocs i hem retornat fins a trobar el cotxe, al passar per Can Ballart hem saludat novament al Francisco que estava collint carbassons a l’hort.

Abans d’arribar a Lladó es troba un indicador al Mirador de Sant Jaume i Sant Felip. Val la pena arribar-hi. La pista està en molt bon estat i només hi ha 1 km fins el lloc, ens hi hem endinsat a la dreta de la pista per anar a conèixer el Mirador, mirador que es troba al costa de l’ermita dels Apòstols Sant Jaume i Sant Felip.

Aquest mirador de tipus constructiu i orientat al nord, ofereix unes magnífiques vistes sobre la Serra de l’Estela, el Coll del Pertús i Lladó. Hi ha unes taules d’orientació molt entenedores. També s’hi poden observar elements  del paisatge com els marges arbrats, els conreus de cereals, les oliveres, i les pinedes.

Hem refet el camí i hem decidit anar a dinar a Taravaus on ens hem aixoplugat al “Trull de cal Arrufat”.

Sant Quirze d'Olmells i castell d'Hortal

La sortida d’aquest dimarts ha estat per conèixer el castell d’Hortal a prop de Llers i  a continuació seguir per anar a veure l’ermita de Sant Quirze d’Ormells també molt a prop de Llers a l’Alt Empordà.

Per arribar-hi hem anat per la C-66 a trobar la N-260 en direcció a Figueres, a l’arribar al trencall d’Avinyonet de Puigventós hem seguit en direcció a Llers, el paisatge que trobes per la carretera d’Avinyonet a Llers és mol bonic, molt obert, amb una amplia vista dels Pirineus. S’hi veuen parets i barraques de pedra seca, oliveres, vinya i alguns cireres. Arribats a aquesta població hem seguit en direcció a Terrades i entre el km 1 i el 2 a mà dreta es troba una cartell que anuncia el Castell d’Hortal. El castell queda a uns 6oo metres. Arribats a l’indret hem pujat a una petita esplanada on es troben les restes del castell una muralla i una torre cilíndrica força ben conservada.

 El castell d’Hortal

El Castell d'Hortal és una antiga fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) actualment molt deteriorada. Està situada a un quilòmetre aproximadament a l'oest del nucli urbà de la vila de Llers, prop del mas de l'Estela, dalt d'un petit planell. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Es tracta de les restes conservades del castell d'Hortal, formades per una torre i part de les muralles que l'envoltaven, les quals creaven un recinte de planta més o menys rectangular, adaptat a les irregularitats del terreny. La torre, situada a l'extrem nord-oest del recinte, és de planta circular, amb una alçada conservada d'uns set metres per sis de diàmetre. L'estructura té el coronament força malmès i no presenta cap obertura al parament, al marge dels forats de bastida emprats per aixecar-la. A l'interior tampoc conserva cap de les voltes dels diferents nivells en els que estava distribuïda. La torre està bastida en carreus de pedra de mida petita disposats en filades seguides, i lligats amb morter de calç.

De la muralla s'han conservat diversos trams, tot i que es troben força tapats per l'abundant vegetació de la zona. Destaca un tram d'uns deu metres de llargada per cinc d'alçada. Està bastit en pedra sense treballar o poc desbastada i fragments de maons, lligada amb morter de calç.

Feta la descoberta hem tornat al punt de partida i amb el cotxe hem retornat en direcció a Llers fins trobar un cartell a ma dreta que indica “Mas Oliveras” hem seguit endavant i no hem trobat cap indicació de l’ermita, així hem arribat fins el Mas Oliveras, un gran casal de pedra vista que és una residència casa de pagès. Una persona ens ha indicat que el camí a l’ermita surt justament uns 150 metres abans d’arribar al mas al costat d’uns transformadors.

Amb aquestes dades hem retornat fins els transformadors on hem agafat la pista que hem seguit fins arribar a una bifurcació de camins davant d’unes grans alzines, hem consultat el mapa i ens ha semblat que havíem d’agafar la pista de la dreta i immediatament una altra a la dreta també en molt malt estat que baixava fins a una riera, segons el mapa l’ermita quedava a l’altra banda de la riera. Arribats a aquest punt hem vist que la mateixa pista podia ser que traspasses la riera. I així ho hem fet.

Sant Quirze d'Olmells

La pista ens ha portat a un plans que podrien ser els de Genover i que per tant havíem de trobar l’ermita d’un moment a l’altre.

A l’arribar als plans la pista es bifurca una a l’esquerra i una altra, molt emmalesada, davant de la mateixa que veníem, aquesta és la que s’ha d’agafar.

L’ermita queda a uns 150 metres darrera uns arbres i matolls que la tapen.

Sant Quirze d’Olmells és una església del municipi de Llers (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada a uns tres quilòmetres al sud-oest de la vila de Llers, a tocar el rec de Palau, entre el mas Molar i el mas Oliveres, al bell mig del bosc.

És una església d'una sola nau capçada a llevant per un absis rectangular. L'absis conserva la coberta original, de volta de canó ultrapassat, mentre que la nau presenta una coberta de dues vessants restituïda. Ambdós espais es comuniquen mitjançant un arc triomfal de mig punt de dimensions reduïdes i molt tancat. Al voltant de la nau hi ha un banc d'obra corregut, conservat en part. Pel que fa a les obertures hi ha dues finestres, la de l'absis d'una sola esqueixada i arcs de mig punt, i la finestra del mur de migdia de la nau, amb aparença d'espitllera per la banda exterior, i completament restituïda. Al mur de migdia de l'absis hi ha una altra obertura corresponent a una finestra preromànica, que es va degradant amb el pas del temps. La porta primitiva estava situada al mur de migdia, era d'arc de mig punt adovellat i fou aparedada posteriorment. En l'actualitat, la finestra espitllerada anterior està oberta en el tapiat d'aquesta antiga obertura. La nova porta, també d'arc de mig punt adovellada, s'ubica a la façana de ponent i és força més tardana que l'anterior. Al cim d'aquesta façana es dreça un campanar d'espadanya d'època moderna, format per un sol arc de mig punt fet de maons.

L'església de Sant Quirze d'Olmells podria haver estat en el seu origen una parròquia. No està documentada però fins a finals del segle XI en un llegat testamentari. Posteriorment trobem diverses referències a aquesta ermita, però no sabem quan va perdre el culte i va iniciar el seu procés de ruïna. Possiblement fou al segle XIX.

La nau podria haver tingut originalment una coberta de fusta o tal vegada una volta de canó sostinguda per un arc toral. En època tardana, però, n'hi havia una de llunetes que va caure.

Hem fet les fotografies de l’ermita i hem decidit anar a dinar a Banyoles, en total des de l’ermita al trencall de la carretera GI-510 hem comptat aproximadament 3 km.  

Ullastret i caminant per la Platja de Pals

La sortida d’aquest dimarts ha estat en primer lloc al poble d’Ullastret per, un cop acabada la visita, anar a caminar a les platges de Pals a fer un tram del camí de ronda. Per arribar-hi hem anat fins a Girona on hem agafat la C-66 direcció a La Bisbal i en el trencall de Torroella de Montgrí hem seguit per la GI-642 fins a Serra de Daró i per la GI-644 fins a Ullastret.

Esglèsia de Sant Pere a Ullastret

Hem anat a Ullastret perquè feia temps que teníem unes fotografies de la població amb la seva església romànica amb un comunidor sobre el teulat de l’església, un poble amb moltes restes medievals. Havíem anat a visitar el jaciment Ibèric del Puig de Sant Andreu amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles però no varem visitar el poble.

Avui ho hem fet i ens ha agradat molt, manté una bona part de les seves muralles Així com un espai anomenat la Llotja que és una gran portalada d’estil gòtic fora muralla on es feien les transaccions de bestiar i de gra. L’església parroquial de Sant Pere d’estil romànic que es troba al centre de la vila emmurallada. A sobre la coberta destaca el comunidor de planta quadrangular i amb teulada als quatre vessants que es va edificar sobre la nau  central, com es pot veure a les fotografies, fet que no havíem observat mai en una església romànica. La població disposa d’un Museu d’Arqueologia que no hem visitat pensant que ho podríem fer un dimarts que plogui.

El poble actual es va construir al voltant del recinte emmurallat deixant un espai entre les cases i la muralla que ajuda molt a veure com era la vila medieval amb el castell, avui desaparegut l’església i les cases al voltant.

Ullastret

Castell d'Empordà

El municipi d’Ullastret està situat a la plana del baix Ter, en ple cor de l’Empordanet. Les severs notables restes medievals i l’incalculable valor del jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu constitueixen un dels conjunts arquitectònics de la comarca. El primer document conegut d’Ullastret data de l’any 899 i el castell (ara ja desaparegut) se cita l’any 1225. El poble deu les seves imponents i ben conservades muralles, construïdes al llarg del segle XIV, al domini del comtes d’Empúries. Els carrers del poble transporten al visitant a una llunyana època medieval, de la qual encara es conserva nombrosa ornamentació. Tradicio09nalment agrícola i ramadera la població s’ha obert en els últims anys als serveis.

Façana de Sant Pere

Sant Pere d’Ullastret

En un precepte del rei Carles el Simple, de l’any 899, s’esmenta el primer temple dedicat a sant Pere i a sant Joan, encara que alguns anys més tard també s’esmenta la dedicació a sant Andreu. Segons el primer document conegut on se cita el castell d’Ullastret de l’any 1225, el temple està situat dins el recinte fortificat. En època barroca durant els segles XVII i XVIII, es va reformar el sector de la porta i es van afegir capelles laterals.

Font: Ajuntament d’Ullastret i Catalunya romànica respectivament

Al sortir del poble hem vist  una portalada amb un cartell que anunciava la direcció a Castell d’Empordà, hem agafat la pista i ens hi hem arribat, és un petit poble arrecerat dalt d’un turó on s’hi troba un castell que alberga un hotel de luxe amb una panoràmica extraordinària de la plana empordanesa. És una entitat de població del municipi de la Bisbal d’Empordà. Com que estava tancat fins el 25 de març també ho hem deixat per una altra ocasió. Tot anant a trobar el camí per anar fins a Canapost, per una pista de terra hem vist l’ermita de Sant Martí de Llaneres on  hem fet unes fotografies com a record. Arribats a Canapost hem seguit cap a Peratallada per la GI-651 fins a trobar la C-31 que va cap a Palamós, abans d’arribar al poble de Pals a l’esquerra surt una carretera la GI-6502 que ja ens ha portat fins a les platges de Pals.

Un cop arribats a les platges hem anat mirant d’endevinar on començava la nostra caminada o passeig pel camí de Ronda motiu principal de la sortida d’aquest matí.

Finalment hem arribat a uns aparcaments on ja hem vist el mar i seguint la platja hem anat a parar a l’inici del recorregut. Un recorregut que comença a la platja del Racó i va fins a la Punta de la Creu passant per l’Illa Roja i Sa Riera, en total una mica més de 4,5  km d’anada i  tornada.

Arribats de retorn a la Platja del Racó, ja era l’hora de dinar, hem aprofitat un restaurant a peu de platja anomenat el Mar Blau i hem dinat davant del mar i veient les onades batent, avui fortament, sobre la sorra..