Castell de Mataplana i Santa Maria i Sant Pere de Montgrony

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca del Ripollès. Hem anat a conèixer el Castell de Mataplana i el Santuari i església de Sant Pere de Montgrony. Per arribar-hi hem anat fins a Olor, Vall de Bianya, Túnel de Collabòs, Ripoll, i hem seguit cap a Campdevànol on hem agafat la carretera que va Gombrèn (fins aquí 75 km.). A Gombrèn hem seguit direcció Castellar d’n’Huc i a uns sis km es troba el desviament que va al castell de Mataplana i a les esglésies de Montgrony.

Castell de Mataplana i ermita de Sant Joan de Mata

Ens hem decidit per anar a conèixer el castell de Mataplana que malauradament hem trobat tancat i ballat de tal manera que és inútil apropar-s’hi. Des de fora el recinte hem pogut fer una fotografia del castell i de l’ermita de Sant Joan de Mata, l’església del castell. Fan una visita guiada cada diumenge de mes. Hem vist que cal demanar la visita a CEAALTER 686113344.

Hem deixat per una altre ocasió la visita i hem anat a Mongrony ver veure el Santuari de Santa Maria i l’església de Sant Pere Malauradament els dilluns i els dimarts estan tancades les dependències del Santuari. No era el nostre dia. Hem fet una volta per les instal·lacions i per l’església de Santa Maria i hem iniciat la pujada per veure l’església de Sant Pere de Mongrony, per fer-ho cal pujar 140 esgraons i fer un petit recorregut fins arribar-hi.

La vista des d'aquest indret és extraordinària, destaca per la seva figura esvelta el Pedraforca, però en general és un paisatge excels.

El Pedraforca

Acabada la visita ens hem decidit per anar conèixer el poble de Gombrèn i si de cas dinar-hi. Arribats al poble a 8 km de Montgrony, hem fet un recorregut pels carrers antics i l’únic restaurant que hem vist, la Fonda Xesc (una estrella michelin) l’hem deixat també per un altre dia.

Castell de Mataplana 

La situació de les restes del castell de Mataplana fins el 1986 es creia que eren sota els fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony entre història i llegenda, on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana.

Era, però, una creença infundada, ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder.

Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tan vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana, i on va sojornar Ramon Vidal de Besalú.

Les restes del castell de mota de Mataplana foren localitzades on era previsible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata..

 Sant Pere de Montgrony

Sant Pere de Montgrony

L'església de Sant Pere de Montgrony es troba a Montgrony, just sobre el cingle on hi ha la capella de Santa Maria de Montgrony.

A una alçada d'uns 1403 m, es troba l’'església de Sant Pere de Montgrony és documentada des de 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130. Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrèn), fou restaurada entre 1880 i 1915, gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages.

 El santuari de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony.

Es troba en el cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1370 m en el municipi de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. Just a sobre el cingle on està situada la capella hi ha l'església de Sant Pere de Montgrony.

Santa Maria de Montgrony

És un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes, es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. aquesta escala comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna, refeta en gran part després que un incendi casual, el 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere. però les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són del 1400, época en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. l'edifici modern fou bastit el 1650-52.

Fem menció que el mite del Comte Arnau és present en tots els indrets que hem visitat sobre tot al Santuari de Montgrony i al poble de Gombrèn amb el seu museu.

Finalment ens hem decidit per anar a dinar a Ripoll tot fent camí cap a Banyoles.

Santa Cecília de Ragort i Sant Miquel del Barretó

Santa Cecília de Ragort

La sortida d’aquesta setmana ha estat a la comarca del Ripollès i també a la comarca d’Osona. Hem sortit en direcció a Vallfogona del Ripollès per la carretera de Olot a Ripoll pel coll de Canes i, passat Vallfogona entre el km 105 - 106 es troba el Mas Ragort un allotjament rural, on hem fet la primera parada. Volíem anar a conèixer l’ermita de Santa Cecília de Ragord, hem seguit un camí que sortia del mateix mas i camí avall, molt aviat l’hem vist i en un tres i no res ja hi hem arribat.

L’ermita es troba sota el serrat del Pollastre  i la serra de Puig d’Estela en un paratge bucòlic i encantador, un lloc per fer-hi estada amb una tenda i passar-hi un parell de dies.

L’ermita es troba en un estat d’abandonament molt avançat el teulat suporta una quantitat de pes per l’acumulació de terra i plantes i l’estructura de l’edifici sembla que d’un moment a l’altre hagi d’ensorrar-se, la façana es mante pel fet que l’arc de pedra de la portalada aguanta la resta, l’ermita es troba oberta i protegida l’entrada per un palet de fusta possiblement per protegir l’entrada de bestiar.

Santa Cecília de Ragort: No tenim notícies d'aquest temple fins al segle XV, fruit de les destrosses que va patir en el terratrèmol de 1428. El temple va ser reconstruït, però en 1611 un visitador episcopal va tornar a demanar que es restaurés el temple pel seu estat ruïnós. Aquesta és la mateixa situació en la que es troba actualment i des de l'any 1936 no té culte.

Ens trobem davant d'un temple d'una sola nau, construït al segle XII.

La nau estava coberta amb volta de canó, però en reconstruir-se en el segle XVI es va fer amb volta apuntada.

A l'est la nau està capçada amb un absis semicircular lleugerament ultrapassat. En el centre s'obre una finestra de doble esqueixada.

Part de l'absis, com la majoria del temple està cobert de vegetació, que amaga els alarmants signes de desplaçament del mur de migjorn, a causa de l'empenta de la volta.

En el mur sud encara podem veure les traces de la porta original de mig punt, avui cegada.

A la façana de ponent trobem la nova porta d'accés, feta amb grans dovelles, sobre la que hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull de factura moderna.(Art medieval).

Sant Miquel del Barretó

La segona part de la sortida ha anat just a l’altra banda del Puig d’Elena a la serra de Milany per conèixer Sant Miquel del Barretó (o de Montbac, o de Bonbac) a la comarca d’Osona. Per arribar-hi ens ha calgut fer una bona volta, amb el cotxe hem anat fins a Ripoll i hem seguit fins a Sant Quirze de Besora on hem continuat fins a Santa Maria direcció Vidrà. Entre el km 9 i 10 surt una pista en molt mal estat que et porta fins al veïnat del Barretó on es troba l’ermita de Sant Jaume.

Es tracta d’un veïnat amb 2 o 3 cases en un estat força decadent on hem pogut saludar  una persona que estava esmolant una serra mecànica, que ens ha permès passar.

Hem fet una volta pel veïnat amb la companyia d’un gos que s’ha encarinyat amb nosaltres i ens anat fent festes tota la estona. L’ermita que està en bon estat a diferència de la del Ripollès es troba al costat d’una gran pallissa.

És una petita església d’una sol nau coronada a l’est per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Nomes té dues finestres a l’absis i una porta amb arcada adovellada tapiada al sud. Les altres portes són posteriors. A l’interior, a l’arrencada de la volta de mig punt que cobreix la nau, hi veiem una imposta. La construcció de l’edifici pot situar-se al s.XII, i es troba en un bon esta de conservació. (Catalunya Romànica)

El 1936 fou saquejada i abandonada i convertida en pallissa. El 1975 fou restaurada i tornada al culte que dissortadament no va tenir continuïtat en el temps, potser pel despoblament de món rural.

Santuari de la Mare de Déu del Catllar

La sortida d’aquest dimarts a estat una excursió al Santuari de la Mare de Déu del Catllar, a la comarca del Ripollès. Santuari catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé cultural.

Es tracta d’un itinerari que ens va facilitar l’ajuntament del poble dels que la població de Setcases té senyalitzats al voltant de la població i que surt per la vessant de la muntanya seguint la direcció del Ter, un corriol molt ben senyalitzat que no té pèrdua amb pujades i baixades, amb salts d’aigua com el Salt del Torrent de Pastuira, molt bonic, amb un camí on els avellaners, bedolls i en molts trams els boixos fan costat als excursionistes fins arribar a la vista del veïnat del Catllar, on es troba l’església de la Mare de Deu del Catllar.

Hem fet un recorregut pel veïnat, amb unes cases de pedra , que més que cases son masies i corrals de bestiar, amb la remor de les aigües del Ter. Hem fet unes fotografies, hem llegit una explicació que portàvem i hem albirat un camí, que hem deixat per un altre dia i que s’endinsa a la vall del Catllar.

El retorn l’hem fet pel costat mateix del riu, els primers cinc-cents metres un camí de cine, fantàstic, desprès s’ha espatllat força, s’ha convertit amb un corriol estret que amb el seguit de fulles del terra moltes vegades costava endevinar, la darrera part força més complicada ja que hem hagut d’entravessar per dues vegades diferents torrents, i que en algun tram calia mullar-se per anar seguint el camí.

En total haurem caminat uns cinc km els més dolents els darrers cinc-centes metres abans d’ arribar a Setcases.

Església de la Mare de Déu del Catllar

Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar  (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar . El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2 349 m alt.), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà..

L’església d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau.

 L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera aquesta reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia.

 La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana.

A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna. L'interior i l'exterior són arrebossats i pintats de blanc.

Notícies històriques

El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar.

 El santuari va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.

En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.

En aquest lloc havia existit un castell del qual no en queden restes.”

Hem arribat al poble a l’hora de dinar i ens hem decidit per Can Musiques a dalt el poble