Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Tuesday, November 20, 2012

Santa Magdalena del Mont

La sortida d’aquest dimarts ha estat la continuació d’una que vam iniciar el 4 d’abril de 2008, excursió que no varem poder fer pel mal estat en que es trobava el camí a l’inici del mateix.
Avui hem pujat a Santa Magdalena del Mont 1320 m.  Per arribar-hi hem fet com en aquella ocasió, pista de Sant Privat d’en Bas a Vidrà fins trobar el desviament  del Pla Traver i El Sallent, hem anat en direcció a aquesta masia on hem deixat el cotxe en el camí que ja baixa a la riera de Sallent.
Des d’aquest indret hem començat a caminar, hem traspassat la riera i amunt, al primer tram hi ha com aigua molls, cal buscar camí pels llocs menys trepitjats pels 4 x 4, passat aquest tram el camí ja es terra ferma i no presenta cap problema.Molt aviat hem trobat un desvio que va al salt de Sallent i ha Sant Privat d’en Bas pel camí dels matxos, hem segui amunt i amunt fins un punt en que ja es veu la masia del Sallent a la altra banda de la vessant i on hem vist el pla característic on es troba Santa Magdalena, hem agafat forces i amunt, i amunt, no són rampes molt difícils però el camí va guanyant alçada, hi ha un desnivell d’uns 300 metres des de la riera de Sallent. Finalment hem arribat al pla de Santa Magdalena una cruïlla de camins: a Olletes, al Puigsacalm i a Santa Magdalena. Amb cinc minuts hem arribat davant del que fou un Priorat i que avui a més de la capella, on havia estat l’antiga masoveria si troba el Refugi “Emili Triadu”, un espai amb 12 lliteres i que permet dormir-hi 25 persones amb sac de dormir. Al costat també hi ha una petita dependència oberta amb tres llits per si arriba algú que hi vol passar la nit.
Evidentment que per nosaltres ha estat una alegria arribar-hi, hem trigat una hora i 40 minuts però la satisfacció de fer-ho ens ha donat forces per fer unes fotografies i engegar el camí de tornada, el cel amenaçava pluja i no era el cas d’entretenir-se.
Tot baixant ha començat a ploure  hem passat una estona de angunia doncs no portàvem roba per la pluja, hem aprestat el pas i hem anat deixant la pluja enrere.
Amb una hora i 20 minuts
 hem recuperat el cotxe, eren més de les tres de la tarda i hem decidit retornar pel mateix camí doncs a Vidrà potser ja no trobaríem res obert. Hem menjat a casa.
Total una excursió que estava pendent i que avui la Carme amb els seus 74 anys ha pogut fer confirmant que continua estan en forma. Per molts anys.
Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont
Santuari del municipi de Sant Privat d’en Bas, als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes. Havia estat un antic priorat de canonges regulars agustinians.
El priorat augustinià de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont, més conegut amb aquesta darrera advocació, fou fundat per monjos de Santa Maria de Besalú, que alhora havia estat establert el 977.
La primera notícia de sant Corneli data del 998, pel que cal situar la seva fundació entre el 977 i 998. El lloc fou enriquit per diverses donacions entre les que destaquen les dels vescomtes de Bas, que el protegiren.
Aquesta comunitat ve documentada els anys següents i de manera abundant. Al final del segle XV el priorat degué entrar en decadència i fou abandonat a finals del segle següent. Els seus béns continuaren administrats per la casa mare de Besalú. En l'actualitat es conserva l'església que té un refugi annex. Al costat hi ha un corral amb alguns arcs de mig punt, ben antic.
L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada el segle XVIII.

Monday, November 19, 2012

Massís de Cadiretes i Pedra-sobre-altra

La sortida d’aquest dimarts  ha estat una excursió per pujar al cim del Massís de Cadiretes. Per arribar-hi hem anat fins a Llagostera on hem anat a trobar la carretera GIP6821 de Llagostera  a Tossa de Mar,. En un punt de la carretera hem pogut observar la destrucció de vegetació del incendi del 9 de març d’enguany. Aproximadament entre el km 8 i 9 es troba un plafó que anuncia “Una passejada fins el cim de Cadiretes”, malgrat teníem una fitxa del recorregut no ha estar cap problema arribar fins dalt.
La majoria del camí és a través del GR92 fins que es troba un cartell que indica “Cadiretes”, en 30 minuts hem estat dalt però per pujar fins el vèrtex on es troba el punt més alt hi ha un rocam que fa de molt difícil l’accés. En canvi si que serveix per albergar-hi varis pessebres. El problema es que si no puges fins a dalt no veus més que les alzines sureres que hi ha pel voltant. Malgrat les dificultats hem pogut fer alguna fotografia.
Per altra banda també hi ha una caseta enfilada sobre un altre rocam on hi ha una escala per accedir-hi però hi ha  una porta damunt l’escala tancada amb un cadenat.
 El massís de l’Ardenya o serra de l’Ardenya, també anomenat "Massís de Cadiretes - l'Ardenya", és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva i el Baix Empordà, amb una elevació màxima de 512,1 metres.[2] Al 2004 es va aprovar la creació d'un PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de 7.740,15 hectàrees que compren gran part de les 8.552 hectàrees que ocupa el massís
El sector selvatà de la Serralada Litoral Catalana comprèn un conjunt de turons poc enlairats, però que constitueixen una autèntica barrera entre la costa i la plana interior del fons de la depressió de la Selva.
Destaca el Puig de Cadiretes (512 m), just al límit de la comarca amb el Gironès i el Baix Empordà. La plana litoral i al·luvial de la Tordera hi separa dos conjunts orogràfics definits. Al nord de la Tordera destaca el Puig de les Cadiretes (512,1 m), Montagut (505 m), Montllor (458 m), Montllor Petit (403 m), Montclar (417 m), puig de les Cols (417 m), puig de Sant Baldiri (392m) i el puig Nau (225 m). Aquestes muntanyes es troben dins dels termes municipals de Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Malavella i Llagostera.
Al sud la serra de l'Ardenya limita amb l'extrem septentrional de la serra de Marina, a la banda meridional de la riera de Tossa. Al nord el massís de l'Ardenya limita amb el massís de les Gavarres.
Tot baixant de fer el puig hem anat a descobrir un indret molt rar, es tracta de Pedra-sobre-altra, aquest es el nom d’aquest monument megalític que es troba a prop d’aquells paratges. Ho hem anat a veure i realment es tracta d’un conglomerat de roques disposades de tal manera que sembla un monument fet expressament, abans d’arribar-hi ja treu el cap per sobre l’arbreda i un cop ets en el peu d’aquesta formació t’adones que a sota hi ha un paradòlmen del qual hem llegit....
Pedra-sobre-altra
Cambra sepulcral de forma rectangular practicada en una cavitat enfondida. Les seves mesures són 3'40 per 2'60 m. L'entrada es devia efectuar a través d'un corredor de més de 4 m. de llargada fet amb lloses, blocs i paret seca. Conserva bé la cambra i part del corredor, i fou objecte d'excavació els anys 1979-1980.
Feta la descoberta hem anat a trobar el cotxe hi hem seguit direcció Tossa de Mar fins a trobar Sant Grau d’Ardenya. Es tracta d’un santuari que ja existia al s XVII, que fou renovat el 1882 i que depèn del patronat de l’ajuntament de Tossa.
Hem girat cua i hem tornat cap a Llagostera on hem anar a dinar a Can Degollat, un restaurant dins de la vila on ens han sol·lucionat el problema del migdia.

Santa Cristina de Corça, Sant Genís de Casavells i Sant Joan de Matajudaica

Santa Cristina de Corça, Sant Genís de Casavells i Sant Joan de Matajudaica

Santa Cristina de Corçà, Sant Genís de Casavells i Sant Joan de Matajudaica, són les tres esglésies que hem anat a conèixer aquesta setmana a la comarca del Baix Empordà. Tres esglésies cada una amb unes peculiaritats diferents com es pot veure en aquest textos que hem copiat de la Catalunya romànica. Una matinal molt ben aprofitada doncs encara ens ha donat temps per arribar-nos a Caça de Pelràs i veure la seva església de Sant Martí i visitar el veïnat de Planils, on hem pogut veure molts masos construïts amb pedra volcànica.
Santa Cristina de Corçà
No es coneixen notícies d’època medieval que en parlin. S’alça, però, en un indret on han aparegut restes romanes i per on passava la via romana local anomenada camí d’Empúries. El retaule de Santa Cristina, atribuït al mestre d’Olot, que es conserva al Museu d’Art de Girona, procedeix d’aquest temple. És sufragània de l’església de Sant Julià de Corçà, i va ser restaurada el 1982 per la Diputació de Girona, la Generalitat i l’ajuntament de la vila.
L’edifici
Església del s.XII, consta d’una sola nau amb absis semicircular allargassat que tendeix a la forma de ferradura i que té, com a basament, el mur de capçalera d’una església anterior. Una volta apuntada cobreix la nau, mentre que la de l’absis és de quart d’esfera. S’hi obren dues portes: una de moderna, al costat sud, i la porta principal, adovellada de mig punt, coronada per una finestra d’una sola esqueixada, com la de l’absis, i per les restes del que havia estat un campanaret de cadireta. A l’interior la nau té un banc d’obra adossat als murs perimètrics.
Sant Genís de Casavells
Documentada des de l’any 1182, quan consta que era possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà. Va ser reformada el s. XVIII, tal com mostra la porta classicitzant, on hi ha gravada la data de 1722.
L’edifici
És una construcció del s. XII o XIII, feta amb grans carreus. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular que té, al mig, una finestra de doble esqueixada. Una volta apuntada cobreix la nau, mentre que l’absis té volta ametllada. La porta d’entrada i l’ull de bou que la corona, sota el qual hi ha, tapiada, una antiga finestra romànica de doble esqueixada, són producte de les reformes del s. XVIII. De l’antiga porta, situada al costat sud, se’n conserven un muntant i l’arrencada de l’arc, visibles només des de l’exterior. L’element més remarcable és un campanar de torre, de planta quadrada i uns 8 m. d’alçada, que té un pis amb finestres geminades separades per una columneta cilíndrica en forma de mènsula; tot sembla indicar que el seu basament pertany a una construcció més antiga, datable entre el s.X o XI. A l’interior, al sector proper al presbiteri, hi ha una arcada adovellada que comunica amb la part inferior del campanar i té una dovella esculpida amb un petit cap treballat esquemàticament. Les capelles laterals, com també la sagristia, es van construir al s. XVIII
Sant Joan de Matajudaica
Segons consta, l’any 1182 Sant Joan de Mata era possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà. Encara que no hi ha cap prova històrica, l’apel·latiu judaica sembla indicar la presència potser en època altmedieval, d’una comunitat jueva. L’edifici fou molt reconstruït durant els ss. XVI-XVIII si bé les obres més importants cal situar-les cap el 1797, com consta a la porta del frontis.
L’edifici
És una església d’una nau, amb capelles laterals, coberta amb volta de llunetes i capçada per un absis semicircular. L’exterior de l’absis constitueix l’únic element que sembla que conserva l’estructura d’època romànica , ja que l’interior va ser molt reformat i se li va donar una forma poligonal. Al centre de l’absis es conserva una finestra tapiada d’una sola esqueixada. Al ràfec, sota la teulada, encara es pot veure una part de les lloses de l’antiga coberta.
Al museu d’Art de Girona es conserva una lipsanoteca de fusta, treballada al torn, procedent de l’església; la podem datar al final del segle XII.

Santa Maria de Bell-lloc i Monestir Cistercenc de Solius

A la sortida d’aquesta setmana hem tornat al Baix Empordà, volíem anar a conèixer l’església romànica de Santa Cristina d’Aro, la seva capella paleocristiana i seguir cap a Solius a veure el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius
 i per acabar arribar-nos a la urbanització de Bell-lloc on es troba una altra església romànica, Santa Maria de Bell-lloc.
Avui hem decidit fer carreteres menys transitades i en hem anat primer fins a La Bisbal, i d’aquesta població seguir cap a Calonge pel Coll de la Ganga, una carretera on s’hi concentra gran número de ciclistes forasters. De Calonge hem seguit cap a Romanyà de la Selva per la vall dels molins deixant enrere el dolmen de la Cova d’en Daina, i el Menhir de la Murtra i de de Romanyà hem seguit cap a Santa Cristina d’Aro on abans hem passat per la urbanització anomenada Bell-lloc i on es troba un dels objectius de aquesta matinal.
Santa Maria de Bell-lloc
És una església preromànica. Té una nau i absis de ferradura, coberta totalment amb volta. Al costat de tramuntana han estat excavades, sota la direcció de l'arquitecte guixolenc Lluís Esteva i Cruañas, les restes d'un edifici cultual de planta circular, adossat a una estreta aula rectangular que tenia comunicació amb l'església. Quan aquest edifici va caure en ruïna, s'hi va construir al mateix lloc una capella romànica amb absis de planta semicircular.
L'edifici primitiu va
ser construït vers el segle VI; l'església actual, al segle X; i la capella alçada dins les ruïnes de la primitiva rotonda, al segle XI.
Abans de visitar l’església de Santa Cristina d’Aro ens hem arribat fins a Solius que és un veïnat format per moltes masies escampades i on es troba l’església de Santa Maria i el monestir
El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius
El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a la comarca del Baix Empordà, bisbat de Girona, va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona de la parròquia del veïnat, en establir-s'hi un grup de quatre monjos procedents del monestir de Poblet, del qual és fundació. Van ser acceptats a la diòcesi pel bisbe Narcís Jubany i Arnau, posteriorment arquebisbe de Barcelona i cardenal, poc després d'haver-se clausurat el Concili Vaticà II.
El Monestir de Solius forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (fundada l'any 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges, Casbas (Osca), Cadins (Gironès) i Valldonsella (Barcelona).
L'esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tota la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada d'entre el segle X i XI, segurament molt petita. Posteriorment s'engrandí i finalment cap el S. XVIII, havent-se obert pel mig, construïren l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga.
La base del campanar va quedar intacta, inclosos els finestrals romànics, tapiats, per aixecar tota la part nova, que es feu entre 1829 i 1830. La pedra fou tallada a la muntanya de Romanyà.
L'edifici actual de l'església, començat el 1773, consta d'una nau central amb quatre capelles laterals, que tenen uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. A l'interior de l'església s'hi troben làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.
El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, l'any 1967, un grup de monjos del Císter s'hi establí per fundar el nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continuen en aquest lloc, per el món d'avui un centre de pau, silenci i d'espiritualitat.
Un lloc molt interessant per visitar. La seva església, jardins, i fins i tot uns pessebres que es poden visitar tot l'any. La col•lecció va començar l'any 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, i a l'abadia d'Hauterive, Suïssa.
La visita als pessebres ens ha meravellat, és un treball d’una persona realment extraordinària, els detalls són d’una minuciositat perfecte, les figures son excel•lents , les perspectives de cada un dels diorames molt reals. És un treball que ens a agradat moltíssim. Hem parlat amb Fra Albert i li hem dit que hi tornaríem perquè cada diorama és un joia ben elaborada.
Sortint ens hem arribat a veure fins on va arribar el darrer foc que va afectar fins al Massís de Cadiretes.
Per tant tot el que havíem de visitar i descobrir aquest mati no ho hem pogut fer perquè la visita als pessebres se’ns ha endut el temps
Quan puguem tornarem per complir amb el programa d’avui on hi afegirem pujar al castell de Solius.
Hem dinat a restaurant de la Font Picant, antiga estació de la línea Girona Sant Feliu de Guíxols que ens han tractat molt bé.