Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Monday, July 09, 2012

El bosc de Boucheville a la Catalunya Nord

La sortida d’ aquest dimarts ha estat a la Catalunya Nord. Hem anat a conèixer el bosc de Boucheville, un recorregut recomanat per la guia “Els millors 40 racons de la Catalunya Nord” ens va motivar a anar-hi el que la fitxa començava dient...El bosc de Boucheville, d’una màgia poc comuna, és com el bosc dels contes de la infantesa. En entrar-hi, resulta fàcil imaginar-se tots els personatges dels contes que ens han acompanyat just abans d’entrar el país dels somnis. És entrar “el bosc encantat”.

Un altre motiu de decisió ha estat que és una zona de fagedes i que podria molt ben ser trobar el bosc en el moment adequat. L’excursió, aquesta vegada en cotxe, comença a Cauders de Fenollet a prop de 200 km de Banyoles, hem fet una volta per la població per estirar les cames i descobrir algunes cases de típica arquitectura medieval, l’església del segle XVI, l’ajuntament i el barri del castell.

Hem sortit en direcció a Fenollet i hem deixat enrere l’ermita de Nostra Senyora de Laval que hem pogut retratar així com el castell de Fenollet que queda a dalt d’un cim sobre una roca i precipici banda i banda. Es pot visitar però no era l’objectiu d’avui.

Al poble de Vira hem parat per fer una foto de l’església romànica amb un absis del segle XI, amb planta rectangular i arc de mig punt.

A partir de Vira comencem a ser conscients de que ja entrem en el bosc de Boucheville, es tracta d’un bosc impressionant on hi ha unes espectaculars fagedes que les descobrim 15 dies massa tard, a mesura que ens anem enfilant anem descobrint els avets, la temperatura cau a 3 graus, malgrat el sol es deixa veure entremig dels arbres.

Són 9 km de recorregut per dins el bosc on es troben molts llocs de picnic al costat de rierols i en algun racons veritablement encantadors. Hem llegit que tot el bosc de Boucheville és un bosc protegit i que forma part del patrimoni forestal de l’Estat on està prohibit encendre foc, practicar l’acampada lliure i fer picnic fora de les àrees adequades.

Hem llegit en la fitxa: Ens trobem a l’alt Fenollet. Aquí, la dolçor del cima mediterrani alterat per l’altitud afavoreix una àmplia diversitat dels estatges de vegetació. A les planes trobem plantes adaptades a las xafogors de l’estiu i als sòls poc profunds: arboços, ginestes, brucs, esbarzers, olorosos espígols, oliveres i alzines. Les crestes del massís estan sembrades de gespa i de landes florides a la primavera, amb jonquilles, gencianes i violetes.

Agafant una mica d’altitud predominen espectaculars boscos de faig, bedoll i avet, components essencials del massís forestal de Boucheville-Aigüesbones. És en aquest massís on ens endinsem al país dels contes i dels somnis.

Sortint del bosc hem retornat a trobar la D-117 que hem agafat en direcció a Sant Pau de Fenollet, hem seguit i ens hem quedat a dinar a Maury al peu de la carretera en un Hotel restaurant on ens han atès molt bé, hem fet la formula primer i segon o segon i postres i tots contents, el preu 15 Euros per persona. km, és de les vegades que hem anat més lluny amb “els dimarts sortim”.

Al acabar hem retornat cap a Perpinyà i autopista fins a Banyoles, en total sobre 350

Setcases, Salt del Cossi d'en Batlló i Vallter

Avui hem tornat a la comarca del Ripollès, volíem anar a caminar per la Vall del Catllar i anar a conèixer l’ermita romànica de la Mare de Déu del Catllar, vall i església que queda entre Vilallonga de Ter i Setcases, després de trobar el trencall a Tregurà.

Coses del destí, sense adonar-nos-en ens hem passat l’entrada a la pista i en lloc de girar i tornar, hem optat per anar fins a Setcases que feia molts anys que no hi havíem estat. Hem fet una volta pel poble i hem entrat a turisme que està dins l’ajuntament , una persona ens ha donat un planell de les possibles excursions que es poden fer i ens ha recomanat anar veure el salt del Cossi d’en Batlló on hi ha un magnífic salt d’aigua, les pluges d’aquest dies l’han convertit en un lloc bonic per anar a veure, també ens ha comentat que podia ser interessant pujar fins a Vallter ja que han caigut entre 30 i 50 cm de neu.
No ens hem fet pregar i hem anat fins a trobar el camí que ens ha portat al salt del Cossi d’en Batlló, hem deixat el cotxe a la vorera de la carretera i hem fet una petita excursió fins els salt, hem passat per sota la Balma de les Donzelles i en quinze minuts hem arribat el saltant d’aigua, aigua que baixa pel riu Carboner que el formen els torrents de la Llosa, de Concros i el torrent dels Forquets, el camí , un sender molt fressat, sense cap problema que segueix el riu i que en tot el trajecte gaudeixes del brogit de l’aigua.
Hem fet unes fotografies i hem retornat al cotxe, des del cotxe teníem davant nostre el Gra de Fajol i el Gra de Fajol de baix.
Hem decidit anar amunt i arribar-nos a Vallter, hem arribat al primer aparcament on hi ha el primer telecadira i hem vist que algun cotxe seguia pista amunt, els hem seguit fins arribar a les cafeteries de l’estació on hi hem trobat un bon gruix de neu, la màquina lleva neus havia obert l’aparcament i un bon tros de carretera.
Ha estat un encert pujar fins a dalt ja que la vista és excepcional i l’entorn és de somni ja que en la neu verge, no hi ha cap petjada, tot és molt bonic, vaja de postal.
Setcases
Amb uns orígens que la història remunta a l’any 965 i un nom que la tradició atribueix a les set cases edificades per un pastor i els seus set fills en ésser sorpresos per la neu, el nucli de Setcases és el darrer que hom pot trobar en el camí d’Espanya a França ja sobre el massís del Pirineus a 1270 m d’altitud. Amb una població estable de 165 habitants i un extens municipi de gairebé 50 Km2 situat a l’extrem NW de la vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ter. Setcases és el darrer indret urbanitzat amb rústiques i entranyables construccions, les més antigues rivalitzen en tradició amb els gegants que les envolten amb altituds properes als tres mil metres. De tots és sabut que els millors paisatges són aquells que, com els records, es dibuixen al cor amb els pinzells de les vivències. Setcases, més que un indret de vacances, és un estat de l’ànima: els carrerons estrets, els inclinats teulats de pissarra, la dringadissa de les fredes aigües del riu, els arbres, els boscos de conte de fades, les cases enfarinades i els prats nevats, l’esclat joiós de primavera, aquella olor familiar de cuina casolana, l’aroma de la brasa, el silenci de la nit i el capvespre vora el foc... Son d’aquelles coses que el temps mai no pot esborrar i que una i altra vegada ens tornen al cap quan tornem a evocar un estimat temps passat, un espai de felicitat. Això és venir a Setcases; un viatge cap allò més volgut i entranyable; un viatge emocional...al centre de la vida!.
Arribats de Vallter a Setcases, hem decidit anar a dinar a Vilallonga del Ter a l’hostal Pastoret, un restaurant molt cassolà que es troba al centre de Vilallonga, encara es poden menjar uns canelons fets per la mestressa que estan molt bons i unes galtes de porc que no s’hi pot posar cap objecció.